"Les bondats de la recollida d'escombraries porta a porta"

Amb la implantació del sistema de recollida d'escombraries porta a porta a Sarrià i Sant Andreu, que ja funcionava a més de 200 llocs de Catalunya i mig món, és veritat que ara ens hem d'acostumar a uns horaris i a veure algunes bosses d'incívics al carrer marcades i que no són recollides fins 24 hores després, pero no ens enganyem tampoc, per alguns o algunes el problema no és el porta a porta. El seu problema és que ni tan sols els interessa separar bé els residus i ho llencen sempre tot barrejat. Només cal veure què porten dintre les bosses quan s'estripen (plàstic, orgànic, vidre... tot ben barrejat). Els hi dóna igual que es cremin i el fum de la incineradora arribi als nostres pulmons, com els donaria igual si els llencessin al mar o en el ben mig del riu Besòs. Abans ho llençaven barrejat al contenidor i ara queda a la vista de tothom. El seu problema no és el 'porta a porta', ni el xip, ni els horaris, ni una cuina petita. El seu problema és d'incivisme.

Per a mi, un punt positiu del sistema porta a porta és que no amaga la brossa sota la catifa, la visualitza i ens fa conscients al deixar-la dues hores per la nit al carrer. La veiem i som conscients de quanta en generem. Té un factor pedagògic. Això ho saben els meus alumnes, amb qui visito ecoparcs/incineradores sovint i veuen arribar i cremar tones de rebuig (gris) sense triar, tot barrejat (amb plàstics, papers, cartrons, vidres... que malgrat passar per l'ecoparc no poden ser destriades) i això provoca una gravíssima agressió mediambiental i malbaratament de recursos. De fet, els veïns i veïnes propers a les plantes demanen el seu tancament.

El xip, a més de les bosses, ens permet amb una 'app' que puguem seguir quanta brossa generem i intentem reduir-la. A més, obre l'oportunitat de pagar en funció de quanta generem i no tothom igual i accedir a bonificacions, com passa ara amb la targeta que fem servir quan anem a la deixalleria o punt verd, que ens fa tenir descomptes en els impostos.