Leonardo Da Vinci, un geni atrapat al segle XV

Sens dubte, un dels grans genis que ha donat la Humanitat al llarg de la seva història fou Leonardo Da Vinci, i enguany es compleixen 500 anys de la seva mort. A Europa -especialment a França i a Itàlia, per haver residit i treballat a ambdós països- s’ha celebrat com símbol de la cultura europea.

Un home inquiet, d’esperit universal, amb un immens desig per saber-ho tot, de conèixer-ho tot, amb les seves quimeres que l’empaitaven fins a altres hores de cada matinada. Des de la pintura -a ell devem el seu famós quadre de la Gioconda o Mona Lisa, o el de l’últim Sopar de Jesucrist i els apòstols- fins a l’enginyeria -el primer disseny d’un aparell volador-, escultura, biologia, poesia, música, geologia, etcètera.

Coetani d’altres genis com Miquel Àngel -pintor de la capella Sixtina del Vaticà- i el principal arquetip que donà lloc al Renaixement, quan es rescataren els ideals dels filòsofs i genis de la Grècia Clàssica -Sòcrates, Protàgores, etcètera-, després d’un període de 1.500 anys sense reunir tals constel·lacions intel·ligents, quan el fanatisme religiós de tota creença volia falsament enfrontar religió i ciència per assolir certs propòsits -conceptes que no tenen per què ser-ho, la Bíblia mai ha pretès ser llibre científic).

Da Vinci fou un dels grans genis més polifacètics, però en estar atrapat al segle XV, pocs dels seus projectes arribaren a construir-se, mentre a poc a poc es qüestionaven els dogmes -en alguns països, per menys, es matava a gent-.

I és que si la Història demostra que ments tancades, barreja d’enveja i avarícia, són les grans barreres del progrés,

també cal valorar la impremta religiosa en l’art i la cultura com argument per no menystenir la religió; però potser si en aquells 1.500 anys s’hagués cultivat i florit vigorosament l’esperit humanista, amb el far de la Biblioteca d’Alexandria, potser ara viatjaríem per camins vora les estrelles de l’espai, colonitzant altres mons, i potser erradicaríem més malalties i moltes de les injustícies actuals.

Història-ficció a part, el passat no es pot canviar. Pot fer mal, però també en podem aprendre. Seguim endavant.