El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

L'enderrocament de les casetes del carrer Encarnació: família o empresa immobiliària?

FERRRAN NADEU

Asamblea de los vecinos que protestan por la posible demolición de dos casas en Gràcia, en noviembre.

Xavi CarullaBarcelona

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Miércoles, 13 de marzo del 2019 - 05:00 h

La polèmica de les comentades casetes del carrer Encarnació i de l’alzina bicentenària implica diversos aspectes: la propietat privada, el bé comú, l’especulació immobiliària, el dret a l’habitatge, la protecció del patrimoni natural i arquitectònic, la gentrificació... Temes que conviden al debat i sobre els quals sovint discrepem els membres del col·lectiu Salvem l’Alzina, que som un grup de gent heterogènia, plural, transversal, que diuen ara.

De seguida que vam aconseguir aturar l’enderrocament de les casetes i la tala de l’alzina (amb el cedre, la palmera i el pi vam fer tard) i ens vam començar a organitzar, vam voler esbrinar qui hi havia al darrere d’aquestes actuacions. No hi havia una gran empresa constructora, ni un "fons voltor", sinó la família del barri que durant quatre generacions hi ha viscut i ha tingut cura de l’esplèndid jardí. Se’ns va encongir una mica el cor, la veritat... Investigant vam saber que no era una família diguem-ne vulgar, sinó que eren els amos de diverses empreses, tant industrials com d’inversió immobiliària. De fet, havien constituït una empresa ad hoc, Encarnación Invest SL, per dur a terme aquest projecte. Ens les havíem, doncs, amb gent important, poderosa.

Gent poderosa que, després d’un temps de silenci, va sortir a la palestra per presentar-se com a víctimes de tot plegat. Gent que declarava: “no som especuladors; som de Gràcia”, com si el fet de ser del barri et purifiqués màgicament, com si no sabéssim que a Gràcia, com a tot arreu, hi viuen advocades i malabaristes, músics i paletes, lladres i serenos. O que, després d’haver demanat un permís per talar els arbres i enderrocar les casetes, com se’n fa gala a la carta que avui responem, tenia el cinisme, la barra, d’afirmar: “ningú s’estima més aquestes cases i l’alzina que nosaltres”.

En la carta que ara esmentàvem se segueix aquesta línia victimista construïda sovint amb mitges veritats. Perquè si, com sembla, es tracta d’explicar-se bé, podrien fer públic a canvi de quina quantitat amb sis zeros a la dreta estaven disposats a modificar el seu projecte inicial i salvar l’alzina i les façanes. O podrien dir que si l’Ajuntament tira enrere les llicències, no és per un tema d’inseguretat, sinó d’acord amb la llei d'espais naturals de la Generalitat, que permet revocar la llicència d’un projecte per protegir un element de flora.

No volem acabar sense fer saber a aquesta família –o a aquesta empresa immobiliària, que no ho tenim clar– que estaríem encantats de poder debatre públicament amb ells sobre cap a on ha d’anar la nostra ciutat, el nostre barri, i sobre si lucrar-se amb una necessitat bàsica com és l’habitatge és l’única via possible. I se’ns acut un lloc magnífic per fer-ho: sota l’alzina.

Participaciones de los lectores

La creación de una renta universal básica, una herramienta para luchar contra la pobreza

Enric Alonso Padró Barcelona

Una decena de expertos  defiende la creación de una renta básica universal para reducir las desigualdades. Muy ... Seguir leyendo

Es un error subestimar a los jóvenes por su edad

Núria Subiràs Planas Badalona

Siempre paso por delante de un grafiti donde se puede leer: "Ser joven no es ningún delito" y me hace pensar. Son muchas las veces que me he sentido... Seguir leyendo

El amigo invisible, sinónimo de quejas y dolores de cabeza

Marta López Sánchez Badalona

Cada Navidad, sin excepción, alguien de tu entorno pronuncia esas palabras tan temidas por estas fechas: "Vamos a hacer el amigo invisible". ¿Cómo e... Seguir leyendo

¿Por qué aún se distinguen los juguetes para niños o para niñas?

Selene Toro Sant Pere de Vilamajor

Aún existen las jugueterías en las que se agrupan los juguetes en función de aquellos que se suponen que son para niños... Seguir leyendo

Apple, los genios de la publicidad por emplazamiento

Ariadna González Benzal Esplugues de Llobregat

El product placement es una estrategia publicitaria que coloca elementos de una marca como m... Seguir leyendo

La nueva zona de bajas emisiones, incompatible con quien tiene movilidad reducida

Manuel Álvarez Aguilera Barcelona

Mi padre tiene 95 años y un grado de discapacidad reconocida del 90%. Cuando tiene que ir... Seguir leyendo

Girona, escenari perquè els joves reflexionin sobre les noves tecnologies i el control

Xavier Serra Besalú Girona

Sovint el mòbil ens suggereix d'aturar-nos a dinar a un lloc que ens agrada, o ens recorda que convé sortir ja de casa per arribar a una r... Seguir leyendo

El no-pessebre de la plaça de Sant Jaume

Joan Masdemont Serra Barcelona

Imaginem, per un moment, que anéssim a una fleca a comprar una barra de pa i..., oh, sorpresa, en lloc d'aquesta ens donessin... Seguir leyendo

Las nuevas tarifas de TMB perjudican el turismo

Jordi Pagès Taberner Arbúcies

Ya se han dado a conocer las nuevas tarifas de TMB para el año 2020. Como de costumbre, vuelven a perju... Seguir leyendo