El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

L'enderrocament de les casetes del carrer Encarnació: família o empresa immobiliària?

FERRRAN NADEU

Asamblea de los vecinos que protestan por la posible demolición de dos casas en Gràcia, en noviembre.

Xavi CarullaBarcelona

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Miércoles, 13 de marzo del 2019 - 05:00 h

La polèmica de les comentades casetes del carrer Encarnació i de l’alzina bicentenària implica diversos aspectes: la propietat privada, el bé comú, l’especulació immobiliària, el dret a l’habitatge, la protecció del patrimoni natural i arquitectònic, la gentrificació... Temes que conviden al debat i sobre els quals sovint discrepem els membres del col·lectiu Salvem l’Alzina, que som un grup de gent heterogènia, plural, transversal, que diuen ara.

De seguida que vam aconseguir aturar l’enderrocament de les casetes i la tala de l’alzina (amb el cedre, la palmera i el pi vam fer tard) i ens vam començar a organitzar, vam voler esbrinar qui hi havia al darrere d’aquestes actuacions. No hi havia una gran empresa constructora, ni un "fons voltor", sinó la família del barri que durant quatre generacions hi ha viscut i ha tingut cura de l’esplèndid jardí. Se’ns va encongir una mica el cor, la veritat... Investigant vam saber que no era una família diguem-ne vulgar, sinó que eren els amos de diverses empreses, tant industrials com d’inversió immobiliària. De fet, havien constituït una empresa ad hoc, Encarnación Invest SL, per dur a terme aquest projecte. Ens les havíem, doncs, amb gent important, poderosa.

Gent poderosa que, després d’un temps de silenci, va sortir a la palestra per presentar-se com a víctimes de tot plegat. Gent que declarava: “no som especuladors; som de Gràcia”, com si el fet de ser del barri et purifiqués màgicament, com si no sabéssim que a Gràcia, com a tot arreu, hi viuen advocades i malabaristes, músics i paletes, lladres i serenos. O que, després d’haver demanat un permís per talar els arbres i enderrocar les casetes, com se’n fa gala a la carta que avui responem, tenia el cinisme, la barra, d’afirmar: “ningú s’estima més aquestes cases i l’alzina que nosaltres”.

En la carta que ara esmentàvem se segueix aquesta línia victimista construïda sovint amb mitges veritats. Perquè si, com sembla, es tracta d’explicar-se bé, podrien fer públic a canvi de quina quantitat amb sis zeros a la dreta estaven disposats a modificar el seu projecte inicial i salvar l’alzina i les façanes. O podrien dir que si l’Ajuntament tira enrere les llicències, no és per un tema d’inseguretat, sinó d’acord amb la llei d'espais naturals de la Generalitat, que permet revocar la llicència d’un projecte per protegir un element de flora.

No volem acabar sense fer saber a aquesta família –o a aquesta empresa immobiliària, que no ho tenim clar– que estaríem encantats de poder debatre públicament amb ells sobre cap a on ha d’anar la nostra ciutat, el nostre barri, i sobre si lucrar-se amb una necessitat bàsica com és l’habitatge és l’única via possible. I se’ns acut un lloc magnífic per fer-ho: sota l’alzina.

Participaciones de los lectores

El anormal poder de captación de los 'youtubers' sobre los niños

Isabel Franco Castiella Barcelona

¿Quienes son los youtubers? Me lo pregunto, por muchas cosas, pero principalmente por el poder de captar la atención que tie... Seguir leyendo

28-A: la importancia de no votar en clave populista

Jordi Querol Barcelona

Desde hace algunos días, el azar ha hecho coincidir varios sucesos. El juicio a los seces... Seguir leyendo

La impunidad de la banca gracias a la connivencia con el poder político

Luisa Vicente Santiago Barcelona

La banca se ha ganado a pulso su déficit reputacional, y ha demostrado que su prioridad no ha sido proteger a sus clientes. Entre muchos ... Seguir leyendo

"La tragedia de Notre Dame me ha llenado el corazón de amargura"

José Luis Fernández López A Coruña

Yo me enamoré locamente de París con 22 años, camino de Londres a Madrid; de eso hace 53 años, y sigo tan enamorado como el primer día. Allí viví 36 años. La ... Seguir leyendo

La poca inversión española en I+D y la fuga de cerebros

Jordi Guasch i Olivé Gavà

Me gustaría denunciar la poca inversión que hacen los gobiernos españoles en cuanto a investigació... Seguir leyendo

Feminismo: a favor de las mujeres, no en contra de los hombres

Noemí Expósito Soto Barcelona

El lunes 15 me quedé a ver el debate político en TV-1 y me quedé pasmada al oír a la candidata del PP decir que el feminismo enfrenta a hombres y mujere... Seguir leyendo

Viaje a las entrañas de la infelicidad juvenil

Laia Fernández Callejero Barcelona

Hoy en día, la infelicidad entre los jóvenes es muy común ya que son muchos los que están siempre con malas caras y enfadados con el mundo... Seguir leyendo

El trasfondo social y preventivo de la serie '13 reasons why'

Javier González Castelldefels

El 31 de marzo de 2017, en Netflix se estrenó a nivel mundial una serie llamada 'Thirteen reasons why' -'Por trece razones' en español-. L... Seguir leyendo

La feria de la discapacidad, la feria de la precariedad

Emilio Álvarez Trevín Barcelona

Suena bonito: una feria para la inserción laboral para personas con discapacidades, empleos en Centros Especiales de Trabajo (CET) donde l... Seguir leyendo