Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

"L'educació virtual només ha de ser un recurs complementari"

Una clase del instituto-escuela Lluís Millet de Santa Coloma, durante el primer día del curso, el 14 de septiembre

Una clase del instituto-escuela Lluís Millet de Santa Coloma, durante el primer día del curso, el 14 de septiembre / FERRAN NADEU

Xavier Serra Besalú

Parlem molt sobre de les tecnologies digitals en l'educació: hi ha raons a favor i en contra. La pandèmia ens ha obligat a l'exoeducació (treballar fora d'escoles i instituts). A alguns docents cremats o amb problemes de disciplina els ha anat bé: oli en un llum. Seria millor? És adequada?

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

Investigo una nova perspectiva: a professor i alumne ja no els veig dos individus en contacte sinó que, del contacte educacional, en sorgeixen dos individus: allà hi passen un piló de coses que no succeeixen quan un estudiant interacciona, per exemple, amb el conductor del bus o el venedor de llaminadures. Educar requereix un vincle global, total, un compromís, una presència corporal, un grup (encara que sigui petit). Quan s'hi interposa la pantalla es dilueix bona part de la interacció amb la classe i es passa d'una relació en 3D a una altra en 2D. Per molt que hi posis diapositives, vídeos o preguntetes i formularis. Els Meet i Zoom són lineals (per a 'emetre-rebre' dades) i poc més: l'educació només virtual no és sostenible. Pot emprar-se com a 'kit d'emergència' o com a recurs complementari, com ja havia estat abans de la pandèmia. Però no com a substitució de l'aula o espai educatiu viscut.

Participaciones de loslectores

Másdebates