"Laudes a Montserrat"

No has vist mai una albada com la d'avui. Un foc rogent alçant-se sobre el mar, en la distància, del taronja cap al blau, per fondre's en el negre dels estels. El fred de març i la soledat de la plaça et corprenen, i sents l'ineludible retruny de les campanes dient el teu nom, cridant-te a l'ofici del matí.

Els monjos són a lloc, buscant l'hora de començar. L'orgue, discret, deixa anar els primers sons i les veus comencen a lloar el Senyor. S'aixequen. Tornen a seure en fidel ritual de respecte i precisió. Una pau de música i veus envolta el temple; unes paraules d'Isaïes, breus, intercedeixen per la teva salvació.

La quietud és un fet que es pot tallar a través dels bancs, discretament ocupats. Són dos quarts de vuit i has vist alguns monjos badallant. Després de tot, aquests assumptes celestials són duts a terme per persones, com tu i com jo, que han triat un altre camí.