La realitat de l"'escola verda" al 2018

Any 2018. Escola verda. Fomentar i educar des de la sostenibilitat i el transport ecològic, sostenible i saludable. Que bé que sona tot. Ara passem a la realitat.

Les meves filles de 3 i 5 anys fan un trajecte de 20 minuts caminant fins a l’escola. Demano permís a la direcció de l’escola perquè puguin venir en bicicleta i entrar-les a l’escola fins que surtin a la tarda, ja que actualment no hi ha cap espai interior habilitat. Em responen que cap problema, que les deixi en un pati interior. Durant la primera setmana d’escola, fins quatre professores em criden l’atenció pel lloc on està la bicicleta (on m’ha dit l’escola), que la nena no pot entrar amb la bicicleta, que l'entri a buscar jo... Tot són comoditats.

Dia 25 de setembre, reunió d’inici de curs. Normativa de bicicletes: com que ara hi ha més nens que també porten bicicleta, de moment els pares han de donar tota la volta a l’escola i entrar-les per una altra porta, amb la consegüent pèrdua de temps. Mentrestant, es proposarà a l’ajuntament habilitar un pàrquing al carrer (¿?). Evidentment, al carrer ningú deixarà la bicicleta.

El més normal hauria sigut: Oh! Que bé! Nens que venen en bicicleta! Habilitem ràpid un lloc, som escola verda, ens estalviem cotxes a l’entrada, fomentem el transport ecològic, sostenible, saludable... Però no, això queda millor dir-ho i prou. Molt millor acostumem als nens a fer trajectes de 4 minuts en cotxe, molt millor.

Escola Salvador Espriu, Badalona. Reflexionem... Així no avancem.