La por, l'amor i el vot a Marine Le Pen

Un fantasma recorre el món. Després de la victòria de Trump i del 'brexit'. Llegeixo que la majoria de joves menors de 24 anys optarien per la candidatura de Marine Le Pen a la primera volta de les eleccions franceses, previstes el 23 d’abril. També ho farien els desocupats, les llars amb menys ingressos i aquelles persones amb un menor nivell educatiu.

És com a mínim paradoxal que la generació dels 'millennial', generació 2.0 més formada que la dels seus pares i avis, que ha tingut accés al programa Erasmus i que parla idiomes, opti per un partit que fa campanya per sortir de la Unió Europea i que rebutja i denigra tot allò estranger. No em sorprèn tant que aglutini vots entre els segments de la població amb una economia més fràgil. Què proposa el Front Nacional? Solucions fàcils davant de problemes complexos, com tots els populismes.

Deia Maquiavel que els homes actuen seguint bàsicament dos impulsos: l’amor i la por. El “bon governant” ha de trobar la síntesi entre els dos sentiments. Doncs bé, és una conjunció d’amor i de por la que pot portar Marine Le Pen cap a la segona volta dels comicis. Els 'millennials' votarien Le Pen per trencar amb l’establishment, amb els poders fàctics. La joventut, en definitiva, els dóna aquest punt d’atreviment, de coratge vers el desconegut: el vot seria un acte d’amor propi per reivindicar-se.

Tot i no ser conservadors, els joves votarien un partit conservador per l’amor a transgredir. Per altra banda, les llars més desfavorides votarien amb por: contra la globalització que suposadament els resta llocs de treball, contra la immigració que es presenta com l’origen de tots els mals. El vot, doncs, seria un acte de defensa, sentit oposat al que li donarien els joves. El Front Nacional podria passar a la segona volta ja que ha sabut interpretar sentiments diversos de la societat. En el fons, només és un mirall el reflex del qual és la societat mateixa.