La oportunitat perduda dels pressupostos

Bé, doncs ja està; han guanyat tots els intransigents. S'ha acabat el diàleg. Enhorabona, senyor Casado ("el único diálogo es cuando y como aplicar el 155"); senyor Rivera, amb la inestimable col·laboració del senyor Abascal. També hi han participat els senyors Page i Lambán; quina por a perdre els càrrecs!

Enhorabona extensiva als senyors Torra i Puigdemont per la seva calculada intransigència; una contribució a espatllar-ho tot. No estic segur de l'opinió dels grups catalans al Congrés. A ells sí que els hi ha faltat valentia. Ens hem quedat sense Pressupostos i sense legislatura. Aquests Pressupostos haguessin afavorit a milions de persones però es veu que és igual; primer, l'autodeterminació. Però també vull donar les gràcies de tot cor als senyor Sánchez i també al senyor Iceta. Ho han intentat; ningú ho havia fet fins ara.

I per acabar, dos desitjos. Primer, i malgrat que no sóc independentista, que, després d'una injustificada presó provisional als polítics presos per l'1 d'Octubre (i per la DUI), el judici acabi el més bé possible i que els jutjats tornin ben aviat a casa. En la meva opinió, no hi ha hagut delicte de rebel·lió.

I, segon, que la societat catalana i espanyola, a l'hora de votar, ho fem pensant en aquelles persones i partits que volen abans que res el diàleg i la convivència, sabent que el diàleg implica renúncies per totes les parts.

I que Déu ens ajudi, que bona falta ens fa.