El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

La incertesa i ansietat constant de l'estudiant

Estudiantes de fisioterapia del Tecnocampus en una clase de prácticas.

Rebeca EsteveGirona

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Jueves, 25 de abril del 2019 - 07:15 h

Tinc 26 anys i em trobo a la part final dels meus estudis de grau. No trigo tant a acabar la carrera perquè sigui una mandrosa. Abans he estudiat dos cicles superiors i he combinat el grau amb un curs de professionalització i estudi d'idiomes. Tot això compaginat a la vegada amb una feina per poder pagar les matrícules. Gran part de les meves despeses són pagar els semestres i els títols que vaig obtenint, que no són barats.

Però el dubte arriba quan un familiar pregunta: "Això que estudies per a què serveix?".

Es diu que la vida de l'estudiant és fàcil, i no nego que en alguns casos sigui així. Molts cops em paro a pensar si val la pena tant esforç, si algun dia podré accedir a un lloc de treball del meu sector. Però la il·lusió i la convicció guanyen i segueixo esforçant-me dia rere dia.

No sóc l'excepció, els estudiants vivim en una incertesa constant, en la que també lidiem amb un sistema educatiu molts cops mal plantejat. Personalment, he arribat a detestar un aspecte del meu sector simplement per com està plantejada l'assignatura.

És sabut que sistema actual es mou per la titulitis, en la que només es valoren els títols obtinguts i no es tenen en compte les aptituds ni es deixa un marge de temps per la formació al lloc de treball.

Abans existia la figura de l'aprenent, ara es busquen persones de 20 anys amb 5 d'experiència i 50 títols. I cada vegada es demana més.

Participaciones de los lectores

Los toros vuelven a Mallorca: "Ell de los amantes de la tauromaquia es un grito de libertad prostituido"

Montserrat Casulleras Barcelona

El día nueve de agosto se publicaba que las corridas de toros habían vuelto a Mallorca después de 30 años -creo-, y que el público asisten... Seguir leyendo

En la Generalitat: "Cuando el diablo no tiene qué hacer, con el rabo mata moscas"

José Luis Raposo Lleida

“Cuando el diablo no tiene qué hacer, con el rabo mata moscas”. Algo parecido a esto ocurre con los actuales dirigentes de la Generalitat... Seguir leyendo

"Todos los conductores deberíamos pasar de nuevo y obligatoriamente por las autoescuelas y reciclarnos"

Enrique Llaudet Barcelona

Con el paso de los años, en general, la educación de las personas lamentablemente ha ido a menos; si nos referimos a la exhibida d... Seguir leyendo

"Portbou és l'únic municipi de la Costa Brava que encara pot créixer"

Josep M. Loste Portbou

Alguna vegada s'ha escrit, des d'algun mitjà de comunicació elitista, que Portbou podria ser un segon Cadaqués ... Seguir leyendo

"Naixement del nostre fill: Gràcies per l'atenció rebuda a l'Hospital Quirón"

Arnau Campamà Premià de Dalt

El passat divendres dia 9 d’agost va néixer el nostre fill a l’Hospital Quirón Barcelona. Des del primer moment que hi vam arribar, ... Seguir leyendo

"Dos exemples de la justícia a Espanya, que beneficia als delinqüents"

Juli Martí Badalona

El primer: pertanys a una família de gent obrera, estàs treballant tota la vida per comprar un habitatge i te'n vas un cap de setmana. Quan hi tornes, et trobes uns ... Seguir leyendo

"¿Qué está ocurriendo con nuestra civilización, la culta, la de la libertad y del progreso?"

José Ramón Talero Granada

Umbroso lodazal de miseria e iracundo recelo social se observa día tras día en este nuestro mundo. No se pretende que nadie acepte formas de pensar, de actuar obliga... Seguir leyendo

A Jordi Querol, sobre l'estudi del piano: "Gràcies per aquest interessant diàleg en bé de la música"

Ramon Vidal Terrassa

Jordi, si em permets, et tutejaré, ja que amb els meus 65 anys també estic, com tu, a la segona joventut. Sobretot és per agrair-te l'interès ... Seguir leyendo

El nuevo Camp Nou: "Rectificar es de sabios"

Joan Palacín Caldes de Montbui