24 sep 2020

Ir a contenido

La confrontació amb l'Estat espanyol i entre independentistes, un fracàs anunciat

Josep Vilà Batlle

Puigdemont y Torra, en Bruselas, en septiembre del 2019.

Puigdemont y Torra, en Bruselas, en septiembre del 2019. / EFE EPA STEPHANIE LECOCQ

Estic convençut que la confrontació -“pacífica”, diuen– defensada per l’expresident Puigdemont i el president Torra és una via abocada al fracàs i no entenc com és possible que, amb l’experiència dels fets de l’octubre del 2017, es vulgui tornar a ensopegar un altre cop amb la mateixa pedra. 

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Tot el que no sigui una solució pactada i dialogada amb l’Estat és impossible de dur a terme atesa la realitat espanyola i, també, catalana, entre d’altres raons, perquè amb la confrontació (per “pacífica” que sigui) és gairebé impossible de no posar en risc la convivència a casa nostra. O bé, és que no coneixen prou bé com és la societat catalana, una societat dividida en dues meitats, pràcticament, idèntiques, a favor i en contra de la independència?

Per aquesta raó, tampoc no trobo acceptable que amb un 50% +1 dels vots (suposadament) favorables a la independència es pugui optar novament per qualsevol tipus de via unilateral. Calen majories i, sobre tot, consensos molt més amplis, senyors!

D’altra banda, penso que, per tenir èxit, abans que res, el projecte independentista ha de ser inclusiu, acceptant dins seu les diferents veus i sensibilitats existents, i, en canvi, estem veient com, malauradament, el projecte de l’expresident Puigdemont està fent tot el contrari en excloure als 'dissidents' com Marta Pascal i David Bonvehí, tot i ser independentistes convençuts.  

 Senyors, així no es va enlloc, bé, sí, de cap a la paret i al fracàs més dolorós!   

Participaciones de loslectores

Másdebates