20 oct 2020

Ir a contenido

"La clau del factor humà a l'escola en temps de pandèmia"

Francesc I. Freixanet i la resta de l'equip directiu Institut Escola Antaviana

Alumnos de sexto de primaria guardan fila y distancia de seguridad en el colegio Antaviana, el pasado junio.

Alumnos de sexto de primaria guardan fila y distancia de seguridad en el colegio Antaviana, el pasado junio. / FERRAN NADEU

Darrerament es parla molt d'educació i de l'obertura dels centres durant aquest mes de setembre. La covid-19 ha remogut i continua agitant tot el sistema educatiu amb novetats continuades que només fan que neguitejar als membres de la comunitat educativa, que estem perplexes i ben preocupats per la desinformació i les vaguetats a les quals se'ns sotmet. Altres detalls que ens podrien ajudar, i molt, a viure i superar aquesta crisi són oblidats o, simplement, ignorats per la societat.

Els responsables del món educatiu sovint actuen com un elefant en una terrisseria. Sense consultar, sense escoltar les opinions dels professionals i, sobretot, sense respectar els interessos reals dels projectes educatius, adopten decisions que costen d'entendre i que van en contra de la millora de la qualitat del servei.

Un exemple que entristeix i fa pensar d'allò més. Alguns centres educatius dels Plans de Barris de Barcelona havíem estat dotats fa quatre anys d'uns perfils que van enriquir molt l'entorn educatiu d'alta i/o màxima complexitat d'aquells centres. Un d'aquests perfils era el TIS (Tècnic/a d'Integració Social). Diverses direccions vam coincidir que era una dotació molt encertada donat que les professionals assignades han realitzat una tasca extraordinària durant tot aquest temps i s'han convertit en referents ineludibles en l'acolliment i acompanyament d'alumnat i famílies.
Doncs bé, en un curs covid-19, en el marc d'unes comunitats educatives molt complexes i difícils de conèixer en poc temps, a aquesta administració educativa no se li acudeix res millor que no prorrogar a aquestes professionals i treure's de la màniga una nova borsa de treball al més pur estil funcionarial.

Algunes direccions vam intentar advertir, reiteradament i per totes les vies al nostre abast, al Consorci d'Educació de Barcelona i al Departament d'Educació, sobre la gravetat d'aquest fet sense que els donés la gana de dialogar amb nosaltres o prendre decisions valentes. Ara ens trobem que hem perdut unes bones professionals, adaptades al territori i encara avui no en coneixem els motius. Persones coneixedores de l'entorn, alumnat, famílies, amb una vinculació afectiva i humana que en temps normals va costar mesos de feina i dedicació i que les noves professionals hauran d'assumir-ho com un repte gairebé impossible donades les circumstàncies presents.

I així anem i així estem. Tot i més tapat per les grans rodes de premsa dels nostres mandataris que no tenen ni idea del món educatiu que diuen administrar. Aquest detall i altres són els que fan possible millorar l'educació. El corporativisme, a l'inrevés, aboca al fracàs escolar i a la desmotivació dels professionals. Ens dol la continuïtat d'una normativa ancorada al segle XX que no deixa avançar i que grinyola constantment.

Equip Directiu Institut Escola Antaviana

Participaciones de loslectores

Másdebates