La batalla per Barcelona ha començat

Encara queda un any i sembla que des de diferents fronts hi ha un interès per desallotjar Ada Colau i l'equip de Barcelona en Comú de l'Ajuntament de Barcelona. Uns ho necessiten perquè, per a ells, la Barcelona diversa és un gra que ha sortit dintre de la pell independentista i convé extirpar-lo. D’altres, perquè convé atrinxerar-se amb un antiindependentisme primari, on priven les grandiloqüències retòriques que donen fruits en altres comtesses electorals.

Barrejats en totes dues bandes n'hi ha que voten el mateix que els seus contrincants/adversaris polítics contradient el que porten en el seu programa electoral o la seva ideologia. D’exemples n'hi ha per a tots els gustos; des d'un partit assembleari, la CUP, que vota en contra d'una proposta de participació ciutadana i quan rep les primeres clatellades diu que no va “entendre” el que es votava, passant per un altre, ERC, que diu estar a favor de la unió del tramvia i també vota en contra d’una proposta que afavoreix aquest projecte. També aquí, quan hi ha la controvèrsia dreta/esquerra, les dretes, siguin independentistes o anti, es posen d’acord per fer impossible la remunicipalització dels serveis públics. Del que es tracta es de fer veure que aquest govern municipal no fa res. Frenar els seus projectes és una forma de aconseguir-ho. D’aquí al maig del 2019 en tindrem bastants exemples.

Segons l’enquesta d'EL PERIÓDICO, on la gent es sent més defraudada és en el tema de la vivenda, i jo em pregunto quants són conscients que el preu dels lloguers no els determina l’ajuntament sinó l’Estat, o que la nova llei d’arrendaments urbans, la dels contractes de tres anys, va ser aprovada pels vots del PP i CiU (ara PdCat). O que Ada Colau va anar al Congrés a reclamar una nova llei que ampliï el temps i reguli els preus màxims, i Ciutadans i PSOE no van voler rebre-la. O que en aquests moments hi ha en marxa més de 60 projectes d'habitatge entre noves construccions públiques, adquisicions de finques i rehabilitacions de vivendes...

Barcelona s’ha convertit en un objecte del desig i si s'ha de portar gent de fora com a grans salvadors, no hi ha límits. L’altra nit, en un programa de màxima audiència a TV-3, va sortir Jordi Graupera, que apart de viure els últims 10 anys als EUA, l’únic valor que aporta és que és el promotor d’unes primàries per fer una llista unitària independentista on ell vol ser el guanyador. Això sí, quan se li va preguntar què faria per solucionar el problema de l’habitatge, va respondre que soterraria part de la ronda de Dalt per construir-hi vivendes a sobre. Sobre d’altres temes va contestar que encara no era el moment de respondre. De Manuel Valls ja ho sabem: ve a Barcelona, diu que vol ser cap de llista i se'n torna a França. 

Aquesta és la realitat, sinó tota en una gran part. Mentrestant, una bona part dels barcelonins, els que hem nascut aquí, els que no però ja la fan seva i tots els que patim les seves mancances i els seus excessos, com el turisme, mirem amb preocupació el futur de la nostra ciutat.