"L'Europa que volem és la de les nacions, no la dels Estats"

Fa poc dies he començat una estada estiuenca a Bretanya. Allunyant momentàniament de l'estrès quotidià a la meva Girona, potser s'agafa certa perspectiva. Tot i que les tecnologies ens mantenen ben comunicats, moure's és beneficiós: ajuda a reflexionar.

M'estic adonant ara del retrocés brutal de la llengua bretona enfront del francès (omnipotent aquí, no pas arreu del món!). La matança del bretó sembla inaturable. I aleshores m'ha vingut al cap el català, sotmès a la pressió dels "media" globalitzadors, de la immigració tancada en ella mateixa i d'alguns espanyols que menyspreen - i reprimeixen - la diversitat.

La solució - comptant amb la fermesa amable dels catalans i dels qui han vingut Catalunya amb ment oberta - ha de jugar-se en diferents fronts: des dels (a) promotors de mantincelcatala.org, o (b) qui promou festes i actes culturals que vivifiquen la cultura i la llengua, fins als (c) polítics compromesos amb la nació i (d) cadascú de nosaltres.

L'Europa que volem és "la de les nacions", no la dels Estats, centralistes quasi per definició.

Fins i tot les grans corporacions - de McDonald's a Adobe - s'adonen que cal atendre la diversitat i respectar-la: en canvi, continua havent-hi "malalts de centralisme" i d'imaginaris "imperis caducats" que volen ofegar les nacions.

Demanem amb fets a la Unió Europea que aculli les nacions, siguin o no un Estat. I aquest serà novament l'argument per demanar la independència, com fan també els nostres col·legues d'altres nacions europees. És un dret dels pobles.