Jo de gran vull ser okupa

No hi ha res a fer, així de clar. Aquesta és la conclusió a la que et fan arribar després de dos mesos de tenir uns nous 'inquilins sense contracte', uns 'propietaris que no han adquirit res', uns 'veïns que et saluden desafiants a la porta de casa teva'. Perquè, no ens enganyem, els okupes perfectes només existeixen als contes.

No hi ha res a fer si no denuncia el propietari del pis okupat d'un edifici de 24 veïns, que no viu aquí des de fa temps i que no té el gust de conèixe'ls. No hi ha res a fer si s’ha trencat l'ascensor perquè l’okupa no sabia que anava amb clau i es va quedar tancat, ascensor del que no paga manteniment perquè "no té prous recursos".  

No hi ha res a fer si té connectada la llum del seu pis a la xarxa de la comunitat, de la que, recordem, no en paga la quota. Però que no es preocupi, ja augmentarem la quota si puja molt el rebut, que per això estem els veïns, per ajudar-nos els uns als altres.

No hi ha res a fer si està disfrutant de la teva piscina gratuïtament, sense pagar quota de manteniment, perquè només està prenent el sol amb la seva família i amics. No hi ha res a fer si quan truques als Mossos et diuen que perquè aquests senyors estiguin a una propietat privada sense permís, ells no vindran cada dia.

De fet, no hi ha res a fer si tu estàs a casa teva descansant i, de sobte, comencen a cridar i donar portades i a trencar coses a les 12 de la nit. Com que és a ‘casa seva'…

Llavors, si jo no pago l’IBI, ni aigua i llum ni gas a les companyies, ni pago els rebuts de lloguer o hipoteca, i per vacances me’n vaig a Pedralbes a algún palauet a pendre el sol i refrescar-me a la piscina, ningú em recriminarà aquest tipus de vida idíl·lica en què tot és de tots però uns paguen i d'altres no, oi?

Doncs mira, de gran vull ser okupa.