"Ser interina i mare: un càstig silenciós de l'Administració"

Sóc docent interina de la Generalitat des de fa sis anys. Durant cinc cursos he treballat a jornada completa, amb les mateixes responsabilitats que qualsevol funcionari. Però enguany he descobert com la burocràcia i la precarietat poden convertir-se en un maltracte laboral i de gènere. Durant el curs 2024-2025 vaig cobrir una plaça que feia més de quatre anys que no ocupava el funcionari titular. En lloc de reconèixer-la com a vacant, la Generalitat la va catalogar com a substitució, només per estalviar-se dos mesos de sou. Així, tot i treballar jornada completa, el meu contracte acabava el 30 de juny en lloc del 31 d’agost.

Per no perdre punts a la borsa, vaig acceptar un contracte combinat de mitja jornada de vacant i mitja de substitució. Tot i realitzar el curs de juliol obligatori, només vaig cobrar mitja jornada. Aquell curs em vaig quedar embarassada i vaig treballar fins al final. Aquest curs 2025-2026 tinc un contracte de jornada completa al mateix institut, però després de donar a llum el 18 de setembre, he descobert que la meva baixa per maternitat es paga com si fos mitja jornada, perquè la Seguretat Social pren com a referència els mesos de juliol i agost, quan la Generalitat em va contractar en condicions precàries.

La resposta de la Generalitat ha estat nul·la. Tot i conèixer la meva situació, s’excusen i tiren la pilota al sistema de la Seguretat Social, sense reconèixer que aquest problema és una conseqüència directa del sistema precari que ells mateixos imposen, amb contractes injustos i lamentables. Aquest abús no és un cas aïllat. Centenars de docents interins pateixen cada any: contractes encadenats, substitucions encobertes i cobraments parcials, amb la sensació de ser personal de segona.

El que demano no és cap privilegi: només justícia i coherència. Que es revisin aquests errors, que es tracti amb dignitat el personal interí i que la maternitat deixi de ser motiu de càstig. Perquè educar amb vocació no hauria de voler dir fer-ho en condicions precàries, i ser mare no hauria de ser mai un problema administratiu.