Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

"Quan la vellesa es converteix en un negoci i la salut en un privilegi"

Dos personas mayores pasean de la mano.

Dos personas mayores pasean de la mano. / EFE

Som una parella de 82 anys i aquest 2026 pagarem 917 euros mensuals per la nostra assegurança mèdica. Ens han augmetat un 13,69% d’un any a l'altre. Aquesta quantitat suposa el 90% de pensió de la meva dona. Es una situació insostenible. Les asseguradores busquen clients joves i sans, però a la gent gran ens apliquen increments abusius amb l’objectiu que renunciem a la pòlissa quan més la necessitem.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

Els que tenim una pòlissa privada contribuïm a no utilitzar la sanitat pública sense tenir cap benefici fiscal. Fa pocs dies es va publicar que "els jubilats no haurien de declarar IRPF si la seva pensió no superava el límit establert" . Vivim de les nostres pensions i amb habitatge heretat dels pares. Els nostres estalvis van disminuint. Qualsevol nova patologia ens genera angoixa perquè no es converteixi en un argument per no renovar-nos la pòlissa.

La vellesa es converteix en un negoci i la salut en un privilegi. Això no és propi d’una societat justa. Les persones grans mereixem respecte, protecció i solucions reals que ens garanteixin una vellesa digna.

Participaciones de loslectores

Másdebates