"No s'entén que ni Junts ni CUP formin part del Pacte Nacional per la Llengua"

Escolto que Junts i CUP no s’han adherit a la signatura del Pacte Nacional per la Llengua, malgrat que, sortosament, sí que en formaran part, bé que de forma crítica, les principals entitats civils defensores del català com Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua.

És una decisió, a la meva manera de veure, errònia i difícilment comprensible des del punt de vista pròpiament lingüístic, motiu pel qual cal encabir-la dins de motivacions fonamentalment polítiques, tot i que els primers ho justifiquen dient que el Govern d’Illa forma part d’aquest Estat espanyol "repressor", que és el principal enemic de la llengua.

I els segons, argumentant que són contraris a la política lingüística d’aquest mateix Govern, quan això no és sinó un element més de la seva estratègia política d’oposició radical al Govern Illa, sense tenir en compte però, que aquest ha procurat, per exemple, fer tot el possible per l’oficialitat del català a Europa, o bé que ha becat tant a estudiants universitaris que escullen estudiar Filologia catalana com a 'influencers' que creïn continguts en català a internet.

Deu ser que els agradava més la política lingüística dels seus "pares polítics" de CiU quan, amb motiu de les retallades, aquests van suprimir en la pràctica l’any 2012, en ple procés, el canal infantil del Super3, considerat com "La Masia dels catalanoparlants". "De aquellos polvos, estos lodos", que diuen en castellà.

Per tot plegat, dissortadament, sembla ser que la desunió fratricida entre els partits polítics catalans així com la seva utilització partidista de la llengua ha esdevingut en un dels principals problemes del català. Tant de bo que en un futur proper s'hi puguessin adherir no només Junts i CUP, sinó també el PP, com a mostra d'un autèntic consens social i lingüístic el més ampli possible.