La importància del sistema educatiu públic també a l'estiu

Tota persona té dret al descans, al lleure i a vacances (article 24 de la Declaració Universal dels Drets Humans, DUDH). Ara bé, tots els nens i nenes poden gaudir per igual de l’estiu? En l’actualitat a Catalunya, un de cada tres (un 33%) no pot accedir a casals d’estiu per raons econòmiques, un 8,9% dels menors de 16 anys viuen exclusions materials severes, un 52,7% de les famílies tenen dificultat per a arribar a final de mes.

A partir del dia 1 de juliol per a moltes famílies és més difícil i més costós conciliar la vida laboral i la familiar. El món laboral continua el seu ritme. Per a moltes famílies és necessari que el pare i la mare treballin. Pel qual, entre altres raons, les famílies necessiten activitats de lleure pels seus fills. Moltes vegades els avis assumeixen la cura dels seus néts mentre els pares treballen. Cal agrair l’activitat de totes aquelles entitats i de totes aquelles persones que aconsegueixen que molts infants tinguin activitat de lleure d’estiu. Malauradament no s’arriba a tots.

A Catalunya, el sistema educatiu compren els ensenyaments obligatoris i l’educació en el lleure. L’educació en el lleure és una part important per a la formació d’infants i joves i pel futur d’un país (Decret 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys). L’article 39 de la Llei d’educació indica com a primera manera d’educar en el lleure a un sistema públic. El sistema públic educatiu és bàsic per a la societat. Respon al dret fonamental a l’educació. El seu servei va més enllà de l’ensenyament obligatori. 

En les actuals circumstàncies laborals i familiars és una necessitat social adaptar-se als nous temps i conciliar els àmbits educatiu, laboral i familiar. Correspon als poders públics facilitar-ho. La Generalitat disposa dels equipaments i dels mitjans per a prestar un servei públic educatiu, d’ensenyament obligatori i/o d’educació en el lleure, adreçat a tots els infants i joves, continuat, com la resta de serveis públics, i conciliat amb la vida laboral i la vida familiar de tothom.