Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.
"Immigració: ni portes obertes sense límits ni murs simplistes"
En 2005 España ya regularizó a más de medio millón de inmigrantes indocumentados, ¿qué pasó luego?. / Shutterstock
Francesc Pibernus
En immigració, tothom opina i gairebé ningú no matisa. Dretes i esquerres alternen mentides, mitges veritats i exageracions que acaben distorsionant la percepció ciutadana. Primera fal·làcia: que no preocupa. Els baròmetres del CIS i del CEO situen la immigració entre les principals inquietuds, sovint just darrere de l’habitatge o l’atur.
Entretodos
I una enquesta recent indica que el 63% dels catalans vol limitar-ne l’arribada. Des de l’esquerra s’invoca el passat emigrant per justificar una acollida sense límits; però 90 anys després, el món és un altre. Des de la dreta, en canvi, s’alimenta un relat alarmista que vincula immigració amb inseguretat i col·lapse. Uns recorden que la criminalitat té més a veure amb pobresa que amb origen; altres adverteixen del risc per a la identitat i el benestar.
Hi ha, però, una veritat poc dita: Espanya rep immigració sobretot per necessitat econòmica i demogràfica, no per generositat. Des de 2022, prop de la meitat del creixement s’explica per l’arribada de població estrangera, que ha cobert la gran majoria de nous llocs de treball. Aquesta política, impulsada ja l’any 2000 amb el Govern de José María Aznar, també genera crítiques: recentment, el Cercle d'Economia ha demana més control i perfils més qualificats.
Perquè és evident que infraestructures pensades per a sis milions no poden servir-ne a vuit. I en una minoria lingüística com la catalana, la integració -amb coneixement obligatori de la llengua- és clau per garantir la supervivència cultural. També cal perdre la por a parlar de deportar qui delinqueix o rebutja integrar-se. I tampoc no és cert que els immigrants fan les feines que els nadius no volem fer. El problema d’aquestes feines són els baixos salaris, si es paguessin salaris més elevats hi hauria molts més candidats per fer-les.
Ni portes obertes sense límits ni murs simplistes. En immigració, més que eslògans, cal realisme. Que el llegir no ens faci perdre l’escriure.
Participaciones de loslectores
"Almaraz no se cierra"
Luis Fernando Crespo Zorita Las Rozas de Madrid
"El arte de ser manipulados..., sutilmente"
Frank Fernández Sant Feliu de Guíxols
Másdebates
Fenómeno histórico
- SECTOR INMOBILIARIO CaixaBank detecta la mayor subida desde la pandemia en los nuevos contratos de alquiler
- Audiencia el viernes Felipe VI se reúne en el Vaticano con León XIV antes de su viaje a España tras 15 años sin visita papal
- Prestaciones por desempleo, al detalle El SEPE fija condiciones sobre las cotizaciones para poder cobrar 4 meses de paro por cada año trabajado
- Últimos días Adif vacía el párking y valla el perímetro para el derribo inminente de la antigua estación centenaria de la Sagrera
- 110 millones tras el accidente de Gelida Adif dedica al mantenimiento de Rodalies el mismo dinero en dos meses que en los últimos seis años
- La bolsa y la vida Zara de lujo, exportaciones y el timo del micropene
- LA PRETEMPORADA AZULGRANA Rodri firma por el Barça: "Era mi primera opción"
- Ciclismo Las autoridades portuguesas investigan la muerte del ciclista británico Finlay Tarling
- ÓBITO Muere Juan Tamariz a los 83 años, el mago madrileño que revolucionó la cartomagia
- Una deuda histórica La Generalitat da el primer paso para acabar con el ruido en la Granvia de L'Hospitalet tras dos décadas de lucha vecinal
