"La igualtat de drets entre homes i dones ha avançat molt, tan cert com positiu"

Podem estar -si volem- hiperinformats: saber és necessari, però un excés de notícies, informes i opinions sovint genera angoixa i encomana la sensació que tot empitjora constantment.

Diumenge, 8 de març, després d’escoltar diversos mitjans de diferents països, vaig extreure una conclusió: sovint s'explica la realitat amb més foscor de la que correspon. No nego que hi ha llocs on discriminen les dones, ni la violència que s'hi exerceix, ni les desigualtats flagrants que cal corregir, però és palès que el reconeixement de la igualtat de drets entre homes i dones ha avançat molt en les darreres dècades. Cada 8M (des que el 1975 Nacions Unides en va fixar la data anual) podríem adonar-nos de millores, més o menys explícites, certament.

En força àmbits -com els serveis públics o en política, de l'educació a la salut o a Correus o Hisenda- els salaris estan regulats i homes i dones cobren exactament el mateix per la mateixa feina. Aquest progrés real -com els esforços de tantes parelles i la sensibilitat domèstica i relacional- podria quedar eclipsat per un relat ancorat en el pessimisme. Llibertat d'opinions, però amb els ulls ben oberts, si us plau.

Entre discursos que veuen tot insuficient -i dibuixen un igualitarisme que ninguneja l'heterosexualitat- i altres que voldrien mantenir rols antics -conservadors casposos i masclistes, malauradament en auge- potser convé reconèixer una cosa simple: s’ha avançat molt. I això és ben cert, i ben positiu. Seguim?