Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

Hipotecar els pares amb els deures dels fills no és implicar-los

En primer plano, las mochilas de los alumnos que se disponen a hacer los exámenes de las Pruebas de Acceso a la Universidad (PAU)

En primer plano, las mochilas de los alumnos que se disponen a hacer los exámenes de las Pruebas de Acceso a la Universidad (PAU) / JAVIER CEBOLLADA (EFE)

David Uriach Cortinas

Començava a escriure aquestes línies i m'ha interromput una trucada d'un parent demanant-me ajuda per un tema dels deures escolars del seu  fill. Afortunadament aquesta situació no és habitual, però sí que ho és el fet d'ajudar els meus fills diàriament, caps de setmana i  vacances inclosos. També ho és pel meu parent i per milers de famílies  envers els seus fills. Els nois dediquen massa hores als deures escolars i de retruc les famílies, obligades pel que mal anomenen implicació. Aquesta implicació en realitat es tradueix en un  intercanvi de funcions perquè des de casa ens veiem obligats a dedicar  temps i esforços en unes explicacions per les quals no estem  preparats, amb les conseqüents angoixes i discussions familiars.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

Tot plegat ve a tomb perquè una mare, Eva Bailén, mitjançant una  plataforma ha recollit 200 000 signatures demanant  "racionalitzar" els deures. Ha posat de nou el debat de  "deures sí, deures no" sobre la taula, en aquest cas, sobre  la de l' Asamblea de Madrid.

Els defensors dels deures argumenten que d'aquesta manera es consoliden els coneixements adquirits a l'escola. Però obvien que moltes vegades no hi ha res a consolidar perquè els nois,  possiblement, no han entès les lliçons. És llavors quan entren en joc  les famílies furgant en la memòria per recordar, però sense les capacitats de transmissió dels coneixements que se'ls hi suposa als  professionals.

L'altre argument, sobretot durant les vacances, és que  no se'ls oblidin els coneixements apresos.  Conscient dels comentaris que pugui ocasionar, perquè evidentment el grau de desenvolupament  d'un nen i un adult no són els mateixos, a ningú se li acudeix que el  maquinista de la Renfe tingui instal·lada una locomotora a les golfes  de casa seva per practicar els dies de festa perquè no se li oblidi.  O un pilot d'Ibèria que es construeixi una pista d'aterratge al pati  posterior de casa, per anar practicant. O un mecànic que col·loqui els cotxes del taller al menjador de casa seva, sota amenaça de divorci de  la seva esposa, per practicar la neteja del carburador el dia de Nadal.

Cartas relacionadas

Conciliar para formar equipo con el cole

Participaciones de loslectores

Másdebates