L'habitatge digne no és cap luxe

L'habitatge digne no és cap luxe, és una necessitat. Un pis de 20 metres quadrats no és sinònim de disseny, ni de qualitat. No deixeu que us venguin la moto amb trampes arreglades per a ratolins.

Situem-nos. Estem a Catalunya, un lloc on hem viscut a pisos de, com a mínim,  40 metres quadrats aprofitables (alguns afortunats, a cases fins i tot). Ara, arriba una moda imposada, i els arrendadors s'afanyen a arreglar un local, que tenien oblidat, de 15 metres quadrats i el volen llogar per 600 eros al mes.  600 euros per no veure la llum del dia, per tenir per porta de casa una persiana i per no poder moure't dins del teu 'súper mini piset de moda'.  

Estem donant carta blanca als lloguers abusius. Els preus cada dia són més alts i ofereixen pitjors condicions. En diuen la llei de demanda-oferta, però jo crec també que ens ho estem buscant.  Malviure no és cap moda. Deixeu-vos la barba d'un mes si voleu, però no jugueu amb la qualitat de l'habitatge de lloguer.