Gustav Mahler, amb 'g' de bon gust

Som a l'any Beethoven. Aviat farà 250 anys que va néixer. Però el 7 de juliol n'ha fet 160 del naixement de'n Gustav Mahler. Compositor i director d'orquestra nascut a l'antiga república txeca, adscrit a la història de la música austríaca. Se'l considera -juntament amb en Richard Strauss- una de les màximes figures del postromanticisme musical. Deia que "si podia resumir qualsevol experiència amb mots, de ben segur que no compondria música al respecte".

Entre la seva obra prolífica, remarco 9 simfonies i alguns 'lieder'. Li van pesar molt els seus antecedents jueus, raó per la qual el nazisme el menystenia. Li penjaren l'etiqueta que feia 'música degenerada', de la qual li costà molt desempallegar-se. Fou el segon de 14 germans. Dels que anaven darrere, tanmateix, tan sols en va sobreviure mitja dotzena. Un dels trets que marcà la seva reeixidaa carrera fou la descoberta  -als 4 anys- d'un piano a casa dels avis. No va trigar gens ni mica en començar a colpejar-lo. En quedà totalment encisat, fins al punt de que el pare l'apuntà a classes als 5 anys. Així, als 10, feia el seu primer concert en públic.

Val a dir que -al llarg dels seus estudis- rebé una forta influència d'en Richard Wagner (1813-1883). Ací, faré l'incís que algunes núvies -el dia de noces- defugen la 'Marxa nupcial' d'en Wagner, a benefici de la d'en Mendelssohn. El motiu -prou escabrós- és que li pengen injustament -al primer- la cantarella de connivència amb els nazis. Un error on no té culpa que les SS fessin sonar la seva música (a mils de decibels) quan els forns crematoris dels jueus anaven a tot drap.

Unes frases seves palesen gran vàlua humana: "No hi ha millor educació que l'exemple", "compondre una simfonia és com bastir un món", "disciplina i treball. Però el millor treball és la pròpia disciplina".

Ningú no surt decebut amb la seva música. Tant de bo que la ciència trobi aviat la vacuna que permeti enterrar la covid. Mentrestant, visca la bona música, com la de Mahler.

·