Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

La guerra de màsters i tesis

La ministra de Sanidad  Carmen Monton durante la reunión celebrada este martes

La ministra de Sanidad  Carmen Monton durante la reunión celebrada este martes / Rodrigo Jimenez

Aquests dies s'ha obert la caixa dels trons, com a conseqüència de la formació de la classe política. Tot comença amb el cas Cifuentes, va seguir amb Casado, continuà amb la ministra Monton, finalment la tesi del president Sánchez, i per rematar la situació també ha entrat en acció el darrer impulsor, Rivera de C's, amb la credibilitat del seu propi currículum.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

Als anys 50 ó 60, pocs podien aconseguir cursar estudis universitaris, la situació econòmica no ho feia gaire accessible. Més endavant, a partir dels 70 i 80, és quan es va millorar la formació universitària de la joventut, i no parlem de les dècades posteriors, fins als nostres dies.

La lluita per aconseguir ocupar els llocs de treball ha provocat la necessitat de millorar les titulacions universitàries amb màsters, postgraus, doctorats, fent els currículums més atractius, i també a la classe política, per no ésser diferent, davant la necessitat de promocionar i aconseguir fites professionals i de poder.

Això que està passant, ens fa pensar en l'existència d'un sistema peculiar d'aconseguir màsters i estudis complementaris, segons de qui es tracti de la persona a qui s'imparteix, per la seva rellevància o situació política, diferint en molt amb la resta d'estudiants que l'han de seguir cursant, fil per randa.

La lluita de partits polítics, per a la consecució de poder, han proporcionat una classe política, potser no prou formada per l'adequada gestió de les administracions públiques, en tenim mostres.

Tant polítics, com alts càrrecs i funcionaris de confiança, els cal exigir formació i experiència suficient i contrastada, per evitar aquestes situacions dels servidors públics, igual que a les universitats rigor formatiu per a tothom.

Participaciones de loslectores

Másdebates