El Periódico

La guerra al cotxe és una mida més publicitària que realista

FERRAN NADEU

David SempauSant Antoni de Calonge

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Martes, 29 de noviembre del 2016 - 10:48 h

Algunes consideracions sobre la guerra al cotxe a Barcelona:

Si hem estat capaços de 'rescatar' amb els nostres diners bancs i caixes de la seva pròpia cobdícia i irresponsabilitat, també ho hauríem de ser per ajudar econòmicament a qui les noves normes l’obliguin a canviar de cotxe, encara que el que tingui no contamini malgrat ser vell.

Com tots sabem, quan més anys té un vehicle més sovint ha de passar la ITV on, precisament, es comprova que les emissions no superin els límits admissibles. Per tant, cap diferencia entre 'nous' i 'vells' pel que fa a contaminació.

Aquesta mena de mesures, que tenen conseqüències en cadena, no es poden prendre sense haver preparat abans les alternatives adequades. Per exemple, està la senyora alcaldessa disposada a crear grans aparcaments a les entrades de la ciutat, gratuïts i dotats de vigilància i transport públic eficaç? Està disposada a millorar substancialment el transport públic urbà per garantir la mobilitat en tota la ciutat? Està disposada a renunciar l’impost de circulació, o pensa seguir cobrant-lo al mateix temps que prohibeix precisament circular?

Què hi te que dir el comerç urbà, per a qui la impossibilitat per el client de carregar les compres voluminoses i/o nombroses al vehicle de cadascú serà un element dissuassori de negoci, afavorint un cop més les grans superfícies a l’extraradi, que comporten més distancies a recórrer i per tant, més contaminació atmosfèrica?

Cal desmitificar la panacea del vehicle elèctric. Tal com produïm encara la electricitat i gràcies a la penalització estatal a les energies renovables, l’únic que fa el vehicle elèctric és traslladar la contaminació des de la ciutat al punt de generació elèctrica.

Resumint i sense posar en dubte les bones intencions de la proposta, la trobo precipitada, superficial, poc meditada i per tant, més publicitària que realista.

Participaciones de los lectores

"Los afectos no pueden ser fabricados ni regulados por la ley"

Ignasi Garcia Barba L'Hospitalet de Llobregat

El 18 de marzo de 1922 Gandhi fue juzgado por lo penal por el delito de sedición. Aun así, cuando entró en la sala, el tribunal entero se levan... Seguir leyendo

El hábito no hace al monje

Maribel Fernández Cárcel L'Hospitalet de Llobregat

A veces oigo a algunas personas catalogar a otras, equivocadamente, porque van mal vestidas o porque viven en un barrio de la periferia de Barcelona... Seguir leyendo

On son les dones (en el panorama musical)?

Laia Martí Rabadán Santa Eulàlia de Ronçana

Fa unes setmanes es van entregar els premis ARC de la Indústria Musical del Directe, i al veure la notícia a la televisió em vaig quedar a quad... Seguir leyendo

Sí se puede vivir en Barcelona sin coche (y con bicicleta)

Manuela Rosero Barcelona

No solo se  puede vivir sin coche en Barcelona, sino que además es la opción más inteligente si contamos lo que cuesta comprar y mantener ... Seguir leyendo

Per una participació ciutadana ponderada, real i transversal

Lluís Llanas President Associació de Comerciants Creu Coberta / Vicepresident Fundació Barcelona Comerç

Els darrers anys, l'assumpte de la participació ha estat esgrimit per polítics, associacions, administracions i veïns com a un element nec... Seguir leyendo

Ideas para fomentar el transporte sostenible en Barcelona

Rosa Llorens Barcelona

Trasladarse en metro, autobús o a pie es posible para los barceloneses, a no ser que tras... Seguir leyendo

"Y tanto que se puede vivir en Barcelona sin coches"

Bea Gonzalez Barcelona

Tengo 37 años, vivo en Barcelona y trabajo en el área metropolitana. En transporte público tengo 50 minutos cad... Seguir leyendo

"He vivido sin coche hasta los 36 años"

José Manuel Rodríguez Barcelona

Barcelona es una ciudad pequeña. Yo he vivido en ella sin coche hasta los 36 años, y me lo compré porque estuve seis años viviendo en Madrid y ... Seguir leyendo

El interés personal, por encima del bien común

Andrés Gómez Vicente Barcelona

La reacción eminentemente negativa al anuncio de que se restringiría el acceso de coches a la ciudad ha dejado patente, una vez más, que s... Seguir leyendo