"La guerra és una absurditat sostinguda per uns pocs que decideixen en la distància"

He llegit dues notícies recentment que, posades una al costat de l´altra fan posar la pell de gallina. D´una banda, que "una eventual conquesta de l´est d´Ucraïna podría costar a Rússia fins a 800.000 soldats morts". De l´altra que "el president Zelenski parla ja d´unes 55.000 baixes mortals a les files ucraïneses". Sense comptar, és clar, les víctimes civils, els bombardejos, les ciutats destruïdes i les families trencades.

Vinc d´una familia senzilla i nombrosa: som nou germans que estem molt units i ens estimem molt, la millor herència dels nostres pares. De petit recordo que la mare comprava pots de sabó que portaven de regal uns soldadets de goma. Com tants infants, jugàvem a guerres sense entendre´n el significat real. Avui, no. Avui són persones de carn i ossos, amb mares, pares, fills, germanes i vides senceres al darrere.

La guerra no és una abstracció ni una estrategia sobre un mapa. És una absurditat sostinguda per uns pocs que ens manen, acumulen armament i decideixen des de la distancia, sense la més mínima sensibilitat per entendre el patiment que provoquen. Potser hauríem d´aprendre a veure´ns com una gran familia humana, com germans que compartim una mateixa bola del món, ajudant-nos segons les necessitats i les posibilitats de cadascú. El que volem no és més poder ni més armes, el que volem és pau, viure en armonía amb la natura i estimar-nos els uns als altres.

Un lector indignat però encara esperançat.