"Gran Bretanya: un imperi tombat des de fora pot ressorgir, però tombat des de dins és mort"

El desenvolupament de les nacions (i imperis), des dels vells imperi romà, grec, persa, mongol, francès, turc, àrab, rus, portuguès, belga, alemany, espanyol o britànic, fins a les actuals potències (en declivi o emergents) com EEUU, la Xina, l’Índia, Rússia..., no s’hauria donat sense la importància de la geografia, les infraestructures i les activitats lligades al comerç com els transports, logística, distribució, sector postal i paqueteria.

I, tot plegat, es veu afectat davant els problemes geopolítics (vist també en els aranzels imposats pel president dels EEUU, Donald Trump, afectant l’empresa pública espanyola de Correus). I també gràcies a la geografia, el comerç i els transports, la mateixa Gran Bretanya fou, fins fa no gaire, un dels imperis mundials més extensos de la història (a l’Àfrica mateixa, sent gairebé continu des del nord fins a l’extrem sud).

Però com tots els imperis començà el seu declivi des de la Segona Guerra Mundial en favor dels EEUU, la URSS, i avui dia la Xina, l’Índia, etc i, tot i ser ara la sisena economia del món, participar en cimeres i intervencions militars (amb forces molt importants), es forceja amb la seva nova identitat postimperial enmig de noves amenaces de dins i fora, buscant el seu lloc al món: tensions internes territorials a Irlanda del Nord, Escòcia i Gales, la sortida del país de la UE (Brexit), conflictes mundials (Palestina, Ucraïna...) i el tema de les illes Malvines a l’Argentina (ara novament reclamades pel president Milei), i del penyal de Gibraltar, reclamat des de fa temps per Espanya (de fet, un territori a descolonitzar segons l’ONU).

Els imperis van i venen, i es diu que un imperi tombat des de fora pot ressorgir, però si es tomba des de dins és mort per sempre. I no obstant, seguiran sent clau la geografia, el comerç i tot el que va lligat amb aquests.