"Gràcies a l'Hospital de Bellvitge per la humanitat dels seus professionals"

Fa només un parell de mesos, com tantes altres persones a les qui ara miro com si d'elles em separessin moltes coses, jo gaudia d'un cap de setmana en família: jugava un altre partit de futbol amb els veterans del Piera mentre per dins patia per acabar els projectes a la feina o pensava en el sopar del vespre.

A vegades, la vida canvia en un sol moment i de cop i volta tot el  que imaginaves com un futur, passa a ser un record. Una cosa semblant és el que em va passar quan em van diagnosticar glioblastomas; o més popularment conegut com a tumors cerebrals. Després d'un mes a l'hospital i tres intervencions de quiròfan he pogut tornar a casa per començar una nova lluita, una que mai esperava haver de lliurar: la de tornar a la normalitat.

Però no vull parlar de mi; el que em passa a mi és més freqüent del que creiem i moltes famílies han de conviure-hi, malauradament. Vull parlar d'aquest mes a l'Hospital de Bellvitge, un temps molt difícil  però durant el qual he pogut veure uns professionals de la sanitat que s'han deixat la pell incansablement pels pacients.

Tota le meva  família i jo hem rebut un tracte que difícilment es pot explicar a una escola o universitat: es tracta de la humanitat. Mostres d'afecte, escalf i somriures han imperat des de la senyora de la neteja, passant pels zeladors, infermers/es i metges i cirurgians. Mai podré agrair prou tot el que han fet per a mi; així que aquestes paraules són per vosaltres. És un orgull haver estat en tan bones mans; Gràcies.