Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.
"Quan el govern no governa i l'oposició mira a una altra banda"
En España, más de 800.000 personas tienen la enfermedad de Alzheimer
Antoni Casas
Durant gairebé 700 dies vam demanar el trasllat dels meus pares, molt greus, a una residència a Barcelona prevista a la normativa. El pare, amb alzheimer. La mare, amb metàstasi. Acabàvem de ser pares i, per logística, ja no podia seguir atenent-los en el tram final de la seva vida. Generalitat i Ajuntament se’ls van passar com una pilota: tothom ens donava la raó, ningú no resolia res.
Entretodos
El cas el coneixien Salvador Illa, Mònica Martínez Bravo, Jaume Collboni, Maria Eugènia Gay i els seus equips. No parlo d’una “Administració” abstracta: parlo de càrrecs polítics que sabien què passava. Correus, reunions, trucades. Sempre el mateix: “teniu raó”, “hi estem treballant”. Sempre el mateix resultat: cap decisió per escrit. Fins i tot el Síndic, a qui vam acudir quan ells eren vius, va preferir no comprometre’s.
El temps va fer el que la política va preferir evitar: va deixar morir els meus pares sense que ningú hagués pres cap decisió. Un cop morts, el problema es va acabar per a tothom. Els morts no truquen, no voten i no molesten. Jo, mentrestant, recorrent tota la gincana que ens venen com a “Estat de dret”: administracions, òrgans de garantia, ajuntament, Generalitat, Síndic, Presidència, Parlament i, un cop morts, els grups de l’oposició tant a l’ajuntament com a la Generalitat.
Ningú ha desmentit els fets. Ningú ha explicat per què era “impossible” resoldre res en gairebé dos anys. Ningú vol assumir què significa deixar podrir un cas fins que es resol amb un enterrament. Això no és “col·lapse de l’Administració”. És poder polític que tria no decidir, esperant que el problema el resolgui el temps. L’oposició tampoc se n’escapa. Uns callen perquè ja van governar i no volen que els mirin al mirall. Els altres s’esborren de qualsevol cas que no puguin convertir en espectacle o en eslògan.
El resultat és clar: un Govern que no governa, una oposició que evita incomodar-lo i un sistema pensat perquè ningú hagi de donar explicacions a les persones concretes que n’acaben pagant el preu. Ara ja no hi ha res a arreglar. Els meus pares són morts i, per a tots ells, el cas és una carpeta tancada. Escric per deixar constància d’un fet simple: en aquest país, dues administracions poden conèixer un cas durant gairebé 700 dies, no decidir res i deixar morir les persones afectades, i després ni Govern ni oposició tenen la decència de reconèixer que han fet exactament això: no governar.
Si això es considera normal, el problema ja no és el meu cas ni la meva família. El problema és el país que hem acceptat ser.
Participaciones de loslectores
Másdebates
El debate
- SECTOR INMOBILIARIO CaixaBank detecta la mayor subida desde la pandemia en los nuevos contratos de alquiler
- Audiencia el viernes Felipe VI se reúne en el Vaticano con León XIV antes de su viaje a España tras 15 años sin visita papal
- Prestaciones por desempleo, al detalle El SEPE fija condiciones sobre las cotizaciones para poder cobrar 4 meses de paro por cada año trabajado
- Últimos días Adif vacía el párking y valla el perímetro para el derribo inminente de la antigua estación centenaria de la Sagrera
- 110 millones tras el accidente de Gelida Adif dedica al mantenimiento de Rodalies el mismo dinero en dos meses que en los últimos seis años
- 'Pla d'Estiu' Santa Coloma doblará la limpieza diaria y reforzará la seguridad para "garantizar la convivencia" durante el verano
- Discos de la semana Olivia Rodrigo saca punta a las estaciones del romance (y del descalabro) en su brillante nuevo álbum
- Conflicto en Oriente Medio Trump ha dicho en 39 ocasiones desde que comenzó la guerra que el acuerdo con Irán está cerca
- Al minuto Guerra Ucrania - Rusia, en directo, última hora del conflicto
- Al minuto Guerra en Oriente Medio, en directo: Trump asegura haber alcanzado un acuerdo de paz con Irán que podría firmarse este fin de semana

