"La lluita per saber qui és l'amo i qui el masover té paralitzat el Parlament de Catalunya"

Vaig seguir les sessions d'investidura de l'aspirant Aragonès a la presidència de la Generalitat amb resultat negatiu. El nostre Parlament continua estant sota mínims en quant a efectivitat. En canvi, el que sí ens ofereix i de llarg són espectacles que em recorden a la cabina dels germans Marx. I això és impropi d'una institució que hauria de ser respectada i respectable.

En les darreres eleccions la participació va ser del 53% del cens, obtenint els independentistes prop del 52% dels vots. I amb aquests resultats encara continuen parlant en nom de tot un poble, Catalunya contra l'Estat espanyol i ara ja hi afegeixen la Generalitat republicana. Això no és seriòs ja que no reprodueix la realitat.

La lluita que tenen els partits independentistes entre sí és pura i simplement per les quotes de poder, pel repartiment del pastís i per determinar qui és l'amo i qui el masover. I mentrestant la covid continua fent de les seves, amb molta gent que diàriament mor als hospitals i amb una pobresa, atur, economia i destrossa del teixit productiu realment preocupants.

Els partits secessionistes continuen, però en el seu drama particular, i és que són presoners d'ells mateixos. Varen entabanar, fanatitzar, il·lusionar i alhora enganyar tanta gent que ara admetre la realitat, reconèixer que no podran complir el que varen prometre i fer, en conseqüència un pas enrere, els és impossible, ja que serien qualificats de traïdors. Ni la més mínima autocrítica per part seva; al contrari, continuen assenyalant l'Estat espanyol com el responsable de tots els nostres mals i mancances.

Trobo apropiat recordar el que el president Mas va manifestar al seu moment que considerava un error greu no haver demanat el concert econòmic el 1978 i que fonamentalment per errors propis Catalunya no comptés actualment amb una hisenda pròpia. És per reflexionar. El que Catalunya necessita són polítics que tinguin com a primera i principal prioritat la salut i el benestar de tots.