"La lluita per saber qui és l'amo i qui el masover té paralitzat el Parlament de Catalunya"

Comparecencia de Pere Aragonès en el segundo debate de investidura en el Parlament para elegir al President de la Generalitat de Catalunya.

Comparecencia de Pere Aragonès en el segundo debate de investidura en el Parlament para elegir al President de la Generalitat de Catalunya. / Ferran Nadeu

Joan Masdemont Serra

Vaig seguir les sessions d'investidura de l'aspirant Aragonès a la presidència de la Generalitat amb resultat negatiu. El nostre Parlament continua estant sota mínims en quant a efectivitat. En canvi, el que sí ens ofereix i de llarg són espectacles que em recorden a la cabina dels germans Marx. I això és impropi d'una institució que hauria de ser respectada i respectable.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

En les darreres eleccions la participació va ser del 53% del cens, obtenint els independentistes prop del 52% dels vots. I amb aquests resultats encara continuen parlant en nom de tot un poble, Catalunya contra l'Estat espanyol i ara ja hi afegeixen la Generalitat republicana. Això no és seriòs ja que no reprodueix la realitat.

La lluita que tenen els partits independentistes entre sí és pura i simplement per les quotes de poder, pel repartiment del pastís i per determinar qui és l'amo i qui el masover. I mentrestant la covid continua fent de les seves, amb molta gent que diàriament mor als hospitals i amb una pobresa, atur, economia i destrossa del teixit productiu realment preocupants.

Els partits secessionistes continuen, però en el seu drama particular, i és que són presoners d'ells mateixos. Varen entabanar, fanatitzar, il·lusionar i alhora enganyar tanta gent que ara admetre la realitat, reconèixer que no podran complir el que varen prometre i fer, en conseqüència un pas enrere, els és impossible, ja que serien qualificats de traïdors. Ni la més mínima autocrítica per part seva; al contrari, continuen assenyalant l'Estat espanyol com el responsable de tots els nostres mals i mancances.

Trobo apropiat recordar el que el president Mas va manifestar al seu moment que considerava un error greu no haver demanat el concert econòmic el 1978 i que fonamentalment per errors propis Catalunya no comptés actualment amb una hisenda pròpia. És per reflexionar. El que Catalunya necessita són polítics que tinguin com a primera i principal prioritat la salut i el benestar de tots.

Participaciones de loslectores

Másdebates