El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Funeràries: Prou de lucrar-se amb el dolor de la mort

VICTOR LERENA

Dos personas cuidan de un nicho en un cementerio de Madrid.

Manuel Monterde SánchezSanta Coloma de Gramenet

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Jueves, 24 de noviembre del 2016 - 10:45 h

La meva mare va ingressar a l'Hospital Sociosanitari Mutuam Güell el 10 de novembre passat. Dilluns 14 moria sense dolor gràcies als remeis pal·liatius que li van aplicar. A les 6.23 hores d'aquell dia em van telefonar per comunicar-me la seva mort. En arribar al centre em vaig adreçar a l'habitació on jeia el seu cadàver i li vaig oferir les últimes carícies i petons de comiat.

Deu minuts després em van donar el protocol de defunció. Una sanitària em va dir que havia de telefonar el més aviat possible al tanatori de Sancho de Ávila (dels Serveis Funeraris de Barcelona) o presentar-m'hi perquè s'enduguessin el cos de la meva mare. Jo li vaig dir que tenim el nínxol a Santa Coloma de Gramenet, on estem empadronats, però ella va insistir rotundament que la normativa diu que, en morir a Barcelona, el cadàver de la meva mare havia de ser recollit per Sancho de Ávila.

En aquell moment de trasbals i pena i davant la rotunditat de les seves paraules, vaig ser incapaç de reaccionar i qüestionar el que em deia. No vaig pensar a trucar a la funerària de la població on tenim el nínxol i on faria la vetlla. Vaig actuar de bona fe i vaig anar a Sancho de Àvila. La meva mare era morta... havia de fer tot el que em deien per ella: taüt, amortallament, trasllat... vaig signar els fulls que em van posar al davant. Tres hores després vaig saber que podia haver triat la funerària que jo hagués volgut, però en aquell moment no sabia res, estava en xoc, 'in albis'.

Tot aquest 'muntatge' m'ha generat un greuge moral i econòmic. Si des de l'hospital m'haguessin informat bé i m'haguessin dirigit a la funerària de la població on avui és enterrada, el cost del seu enterrament hauria estat sensiblement inferior i no s'hauria perdut temps en l'obertura de la capella.

I la pregunta que em faig i us faig a lectors I lectores és: Estem obligats a pagar una assegurança perquè aquestes persones no puguin lucrar-se gràcies al nostre dolor?

No m'hauria imaginat mai de la vida un comiat de la meva mare tan galdós com aquest. Sincerament, no se'l mereixia.

Participaciones de los lectores

La realitat del tribalisme polític a través d''Oceà Àfrica'

Joaquim Montoliu Martínez Sabadell

Escriu Xavier Aldekoa a 'Oceà Àfrica' sobre un dels països més castigats per la desraó: "A la República Centreafricana... Seguir leyendo

Penalizaciones injustas y de por vida en las pensiones de jubilación anticipadas

Luis Ortiga Barcelona

Con referencia al interesante artículo "... Seguir leyendo

Valorar la acción del Gobierno de España hasta el 28 de abril

Joan Palacín Caldes de Montbui

A las 10 horas del día 15 de febrero del 2019, Pedro Sánchez, Presidente del Gobierno de España, convocó elecciones generales.... Seguir leyendo

Un judici polític impropi d'un país de la UE

Jordi Oriola Barcelona

Aquest 12 de febrer ha començat el judici sumaríssim contra l’independentisme català. Deu líders polítics i dos dir... Seguir leyendo

Tip del discurs demagògic de Casado i Rivera

Jaume Farrés Olesa de Montserrat

Aquesta expressió es va fer famosa per boca de Macario, el ninot del ventríloc José Luís Moreno, personatge de la TVE del... Seguir leyendo

La nueva oleada de intolerancia mundial

Ilaria Verde Savona

"Los que de cara a los problemas actúan con intolerancia no están  hechos para luchar", nos dijo Mandela; y aun así, en una época en la qu... Seguir leyendo