Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

Funeràries: Prou de lucrar-se amb el dolor de la mort

Dos personas cuidan de un nicho en un cementerio de Madrid.

Dos personas cuidan de un nicho en un cementerio de Madrid. / VICTOR LERENA

Manuel Monterde Sánchez

La meva mare va ingressar a l'Hospital Sociosanitari Mutuam Güell el 10 de novembre passat. Dilluns 14 moria sense dolor gràcies als remeis pal·liatius que li van aplicar. A les 6.23 hores d'aquell dia em van telefonar per comunicar-me la seva mort. En arribar al centre em vaig adreçar a l'habitació on jeia el seu cadàver i li vaig oferir les últimes carícies i petons de comiat.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

Deu minuts després em van donar el protocol de defunció. Una sanitària em va dir que havia de telefonar el més aviat possible al tanatori de Sancho de Ávila (dels Serveis Funeraris de Barcelona) o presentar-m'hi perquè s'enduguessin el cos de la meva mare. Jo li vaig dir que tenim el nínxol a Santa Coloma de Gramenet, on estem empadronats, però ella va insistir rotundament que la normativa diu que, en morir a Barcelona, el cadàver de la meva mare havia de ser recollit per Sancho de Ávila.

En aquell moment de trasbals i pena i davant la rotunditat de les seves paraules, vaig ser incapaç de reaccionar i qüestionar el que em deia. No vaig pensar a trucar a la funerària de la població on tenim el nínxol i on faria la vetlla. Vaig actuar de bona fe i vaig anar a Sancho de Àvila. La meva mare era morta... havia de fer tot el que em deien per ella: taüt, amortallament, trasllat... vaig signar els fulls que em van posar al davant. Tres hores després vaig saber que podia haver triat la funerària que jo hagués volgut, però en aquell moment no sabia res, estava en xoc, 'in albis'.

Tot aquest 'muntatge' m'ha generat un greuge moral i econòmic. Si des de l'hospital m'haguessin informat bé i m'haguessin dirigit a la funerària de la població on avui és enterrada, el cost del seu enterrament hauria estat sensiblement inferior i no s'hauria perdut temps en l'obertura de la capella.

I la pregunta que em faig i us faig a lectors I lectores és: Estem obligats a pagar una assegurança perquè aquestes persones no puguin lucrar-se gràcies al nostre dolor?

No m'hauria imaginat mai de la vida un comiat de la meva mare tan galdós com aquest. Sincerament, no se'l mereixia.

Participaciones de loslectores

Másdebates