El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Funeràries: Prou de lucrar-se amb el dolor de la mort

VICTOR LERENA

Dos personas cuidan de un nicho en un cementerio de Madrid.

Manuel Monterde SánchezSanta Coloma de Gramenet

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Jueves, 24 de noviembre del 2016 - 10:45 h

La meva mare va ingressar a l'Hospital Sociosanitari Mutuam Güell el 10 de novembre passat. Dilluns 14 moria sense dolor gràcies als remeis pal·liatius que li van aplicar. A les 6.23 hores d'aquell dia em van telefonar per comunicar-me la seva mort. En arribar al centre em vaig adreçar a l'habitació on jeia el seu cadàver i li vaig oferir les últimes carícies i petons de comiat.

Deu minuts després em van donar el protocol de defunció. Una sanitària em va dir que havia de telefonar el més aviat possible al tanatori de Sancho de Ávila (dels Serveis Funeraris de Barcelona) o presentar-m'hi perquè s'enduguessin el cos de la meva mare. Jo li vaig dir que tenim el nínxol a Santa Coloma de Gramenet, on estem empadronats, però ella va insistir rotundament que la normativa diu que, en morir a Barcelona, el cadàver de la meva mare havia de ser recollit per Sancho de Ávila.

En aquell moment de trasbals i pena i davant la rotunditat de les seves paraules, vaig ser incapaç de reaccionar i qüestionar el que em deia. No vaig pensar a trucar a la funerària de la població on tenim el nínxol i on faria la vetlla. Vaig actuar de bona fe i vaig anar a Sancho de Àvila. La meva mare era morta... havia de fer tot el que em deien per ella: taüt, amortallament, trasllat... vaig signar els fulls que em van posar al davant. Tres hores després vaig saber que podia haver triat la funerària que jo hagués volgut, però en aquell moment no sabia res, estava en xoc, 'in albis'.

Tot aquest 'muntatge' m'ha generat un greuge moral i econòmic. Si des de l'hospital m'haguessin informat bé i m'haguessin dirigit a la funerària de la població on avui és enterrada, el cost del seu enterrament hauria estat sensiblement inferior i no s'hauria perdut temps en l'obertura de la capella.

I la pregunta que em faig i us faig a lectors I lectores és: Estem obligats a pagar una assegurança perquè aquestes persones no puguin lucrar-se gràcies al nostre dolor?

No m'hauria imaginat mai de la vida un comiat de la meva mare tan galdós com aquest. Sincerament, no se'l mereixia.

Participaciones de los lectores

#30diesAMBbiciBCN: Pedalejar és salut i estalvi

Mara Cañizares Barcelona

M'agradaria compartir amb els lectors la meva experiència com a ciclista a Barcelona aprofitant el moviment... Seguir leyendo

Els Jordis sempre vencen els dracs

Marta Nin Loscos Barcelona

Diu la llegenda que en un poble molt proper vivia un drac ferotge que vigilava el castell reial. Durant segles devorava el bestiar i destr... Seguir leyendo

Barcelona, puntera en tecnología cuántica

Enric Alonso Barcelona

Barcelona se encuentra ante la gran oportunidad de ser líder en el campo de las tecnologías ... Seguir leyendo

La reforma de la Diagonal no es imprescindible

Emili Roca Cornellà de Llobregat

Me pregunto si es perentoria, o cuando menos necesaria, la reforma de la Diagonal y, en consecuencia, el gasto que supondría: bastante más... Seguir leyendo

Tauromaquia, cruel diversión y negocio

Miguel Fernández-Palacios Madrid

Si se solicita permiso al Ministerio de Cultura para un espectáculo en el que a un animal se le encabrita hincá... Seguir leyendo

No olvidemos a los refugiados

Adriana Carriere Barcelona

No revelamos nada nuevo al afirmar que las migraciones de personas han sido una constante en la historia de la humanidad. Gracias a ellas ... Seguir leyendo

Necesitamos una reforma moral

Garazi Carrillo Barcelona

Ante la noticia de que nace un bebé en China a los cuatro años de que sus padres fallecieran, me planteo que, si la ciencia y los avances ... Seguir leyendo

Liceu: Entradas perdidas por defunción

Beatriz Cano Tarragona

Recientemente me ha pasado una cosa inverosímil. El pasado febrero, unos buenos amigos nos regalaron a mi marido y a mi entradas para el Liceu.... Seguir leyendo

La música nos acompaña siempre

Natalia López Margarit Barcelona

Andamos por la calle con auriculares, escuchamos la radio en el coche, escuchamos música en el móvil, en el ordenador, en la tabl... Seguir leyendo