"La formació del nou Govern i el patriòtic esport de tirar-se trets al peu"

S'han complert ja 11 setmanes des que vàrem anar a votar el 14-F i, com diu la dita popular, el més calent és a l’aigüera pel que fa a la formació d’un nou govern.

Amb motiu de la nova trobada de l'1 de maig a la presó de Lledoners entre els màxims dirigents de les formacions independentistes que estan cridades a governar –o no ? -, apareix al 'Telenotícies Vespre' de TV-3 d’aquell dia una mena de cartellet informatiu que diu alguna cosa així com “Acosten posicions”. Fantàstic! Increïble!  

Mentrestant, els gurus de Junts per Catalunya – els menys predisposats a formar un govern ja! - ens diuen que per assolir un bon acord de govern calen temps i dedicació; que si una vegada a l’Alemanya d’Angela Merkel varen trigar no sé quants mesos a formar govern –això sí, sense la pandèmia del coronavirus pel mig-, no saben a què ve tanta pressa, perquè els acords de coalició tarden mesos a assolir-se a la majoria de les democràcies europees; i que no seria pas la fi del món si s’haguessin de repetir les eleccions... No, només la fi d’uns quants centenars o milers d’empreses més com a conseqüència de la crisis econòmica produïda per la pandèmia! 

Algú ha perdut la vergonya? O bé, pot ser alguna cosa més com, per exemple, la confiança de molta gent i el “dret” a poder governar? Cada vegada veig més clar que si Catalunya no assoleix algun dia la independència no serà, entre d’altres coses, per culpa de la repressió de l’Estat – la real i la imaginària -, sinó per la incompetència de bona part de la majoria dels seus actuals líders polítics, els quals, en lloc de governar, semblen més aficionats a dedicar-se al tant patriòtic esport de tirar-se tants trets als peus que al final no podran ni caminar!