Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

Fonts tèrboles: el treball vergonyós

ZYGMUNT BAUMAN (91)3Sociólogo.

ZYGMUNT BAUMAN (91)3Sociólogo.

Quan el vell Bauman va advertir sobre l'alta probabilitat que les classes mitjanes puguin caure en la pobresa, ningú li donava crèdit. No obstant això, no va trigar a arribar aquesta angoixa aclaparadora que els ressorts de la globalització neoliberal van voler amagar per fer ridícula la seva afirmació. On sí que van encertar els indicadors és en la millora substancial de les classes poderoses, un abisme entre les rendes molt elevades i aquelles extraordinàriament modestes, és a dir: s'extremen les diferències socials o, dit d'una altra manera, cada vegada hi ha més persones i llars per sota del llindar de pobresa.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

No poques vegades s'ha denunciat la situació de l'anomenada feina porqueria; ocupacions explotadores, mal remunerades, que excedeixen les hores legals, amb cobertures sanitàries inadequades, amb precaris drets laborals als quals acollir-se’n... Però, qüestionar el treball en temps de crisi sembla un gran disbarat, almenys això és el que se'ns diu. La impunitat del saqueig i de l'especulació d'uns contrasta amb els sectors més humils.

David Graeber escriu en el seu llibre Deute que moltes feines avui són essencialment inútils, que no haurien d'existir. Un càrrec vergonyós és una tasca tan innecessària que fins i tot la persona que l’exerceix així ho creu. Sembla que proliferen més que mai. La burocràcia en el sector administratiu, els anomenats comandaments intermedis, la zona de confort bancària... Un sistema ineficaç creat amb material publicoprivat que suposadament fa les coses més eficients.

Al taller de les ciutats, on abans hi va haver suburbis, les històries viscudes des de baix i que tant ha costat aixecar-les mostren amb dramàtica claredat la comèdia humana dels que no arriben, mentre se segueix justificant que el treball és i ha de ser penós, ja que és un càstig de Déu que va inflingir als homes. Les dones ho tenen encara pitjor, un munt de tasques on la fita és no fer mal a ningú sinó tot el contrari, cuidar-nos. Les dones que netegen banys tenen almenys la dignitat de saber que estan fent alguna cosa beneficiosa per als altres.

Darrere de tot es mouen aquestes ocupacions per titelles, perquè se sentin bé amb ells mateixos. Se sap qui són i per on caminen, encara que no se'ls veu. Els pocs que els distingeixen són els encarregats de posar-los aquí.

Participaciones de loslectores

Másdebates