"Fitxar un jugador d’un rival local no hauria de ser motiu per humiliar ningú"

Com a aficionat del FC Barcelona, vull expressar la meva opinió sobre el recent fitxatge de Joan Garcia, un porter jove, amb talent, i que fins ara havia estat un referent perico. L’arribada d’un jugador d’aquest perfil al Barça sempre genera debat, però la intensitat del rebombori que ha aixecat entre aficions m’ha sorprès i inquietat.

És lògic que part de l’afició de l’Espanyol se senti dolguda: Joan Garcia és un jugador format a casa seva, amb projecció i amb qui molts hi havien establert un vincle emocional. Però el futbol professional funciona amb dinàmiques que van més enllà de l’emoció: projectes esportius, oportunitats de creixement i decisions personals que cal respectar.

Com a culer, no comparteixo ni m’identifico amb les burles ni amb l’actitud de superioritat que alguns han exhibit. Fitxar un jugador d’un rival local no hauria de ser motiu per humiliar ningú. De la mateixa manera que condemno els insults i desqualificacions que Joan està rebent per part d’alguns seguidors de l’Espanyol.

És moment de posar seny. Barcelona és una ciutat que estima el futbol i que ha de poder conviure amb dues grans aficions. La rivalitat no ha de convertir-se en menyspreu ni en excusa per escampar odi. El respecte ha de ser el primer valor que defensem, tant dins com fora del camp.

Joan Garcia ha pres una decisió esportiva. Ara és jugador del Barça, i com a tal mereix tot el suport de l’afició blaugrana. Però això no vol dir que haguem de perdre l’educació ni caure en provocacions. Ni ara ni mai. El futbol ens ha de fer vibrar, no enfrontar. I els aficionats, siguem del color que siguem, tenim la responsabilitat de recordar-ho.