En Ferran i en Manuel

El delegat del Govern de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell -tot i que procedia del PSC- va ser escollit per CiU per ocupar el càrrec de conseller de Cultura de la Generalitat, manifestant que la seva primera prioritat èren els esoterismes i gargots abstractes que es van oficialitzar en el període de la guerra freda i que avui es presenten amb la sacrosanta etiqueta d'"art contemporani", i -¿per allò de quedar bé?- la llengua catalana esdevenia -almenys sobre el paper- la seva cinquena prioritat.

Aquesta singular manera de fer no ens ha de sorprendre gens ni mica, ja que va manifestar el següent en una entrevista que va fer època en els annals del nostre país: "No sóc nacionalista i no estic per un estat propi per raons de nacionalisme històric". 

Ferran Mascarell -com és el cas de l'exprimer ministre socialista francès, Manuel Valls, que també té fòbia al nacionalisme català- és abans que res un polític professional de vocació immutable, i per això està decidit a encapçalar la candidatura del PDECat a l'alcaldia de Barcelona en les pròximes eleccions municipals.