Segons el CatSalut, el transport sanitari no urgent i no programat s’ha de realitzar en un temps màxim de dues hores. Aquest transport és, d’acord amb la mateixa instrucció, el trasllat de persones malaltes o accidentades que, per impossibilitat física o altres causes exclusivament clíniques, no poden utilitzar transport ordinari per desplaçar-se a rebre assistència sanitària a un centre, servei o establiment sanitari o per desplaçar-se al seu domicili després de rebre l'atenció sanitària. Personalment, entenc que es tracta d’un espai de temps considerable, i que s’estableix un límit per una qüestió de tractament respectuós i digne cap a la persona malalta i cap als seus familiars.
Lamentablement, a casa hem viscut una situació en la que un familiar d’edat avançada va restar a l’espera cinc hores en una ocasió (el 12 de febrer passat) i sis hores (30 de gener passat) en l’altre, per a un trasllat a la residència després de rebre atenció sanitària a l’hospital. Una situació inacceptable segons els propis paràmetres de l’organisme, a la que se li suma que en un trasllat no se’l va abrigar degudament; al mes de febrer, de nit.
Vulnerables, cansats, incapacitats, sols i a l’espera durant hores. Així és com es tracten els pacients TSC?