Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

"No els desitjo gaires èxits per aquest 2026"

Año nuevo, hábitos viejos: por qué empezar es fácil y mantener es lo difícil.

Año nuevo, hábitos viejos: por qué empezar es fácil y mantener es lo difícil. / The Conversation

Xavier Serra

Potser s’esperen una carta de mals auguris per aquest any que acabem de començar. Res d’això. El 2026 ens ha d’anar d’allò més bé, i tant! La vivència d’uns dies no massa bons, des de fa unes setmanes, és especialment feixuga per a algú moderadament hiperactiu, oi? M'ha dut a replantejar-me els tres desitjos que ens intercanviem compulsivament aquests dies: (a) ser competitius i productius, triomfar!, (b) gaudir d’un estat personal satisfactori i, no cal dir-ho, (c) la “salut”. Trobar-se bé és clau, tot i que -ja sigui per l’edat, una patacada o per alguna falla funcional psicobiològica- acabarem caducant, com el iogurt.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

El llibre 'Elogi del fracàs' (Harvard, 2023), del romanès Costica Bradatan, m'ha desentumit. La seva tesi és nítida: estavellar-se, més que una desgràcia, pot ser una oportunitat. Les decepcions i fracassos poden ser mestres que evidenciïn els límits, la vulnerabilitat i la veritat de la condició humana. Qui resta submergit en l’obsessió per l’èxit no aconsegueix adonar-se que vessar-la o no sortir-se'n és també una forma profunda d’intel·ligència. El filòsof Bradatan conclou que "viuríem inútilment si no acceptéssim la nostra imperfecció, la nostra precarietat i la nostra mortalitat, manifestacions del fracàs".

Suggereixo que no desitgem exclusivament èxits per al 2026: bé, alguns sí, però també prou “ensorraments”, per a fer-nos millors i no perdre el nord. Crec que, a mi, m’ajuda.

Participaciones de loslectores

Másdebates