Europa: ni hi és ni se l'espera

Llegint una carta a ENTRE TODOS del senyor Loste, he observat que, com tants altres ciutadans, encara esperen que Europa faci de mediadora entre Catalunya i Espanya.

Jo no sé quina edat deu tenir, senyor Loste, però crec que pensar el que vostè exposa en el seu escrit -d'altra banda carregat de bones intencions- és pecar d'ingenu, ja que Europa ni hi és ni se l'espera. Sols hem de veure quines respostes ofereix a problemes tan complexos com la immigració, l'atur, l'economia, la indústria i tants d'altres que el contenciós català, és el que menys els preocupa a hores d'ara; és més, ni es troba a la seva agenda. 

No creu que en lloc d'apel·lar Europa (que, d'altra banda, en aquest cas és com la Societat de Nacions i el Comitè de no Intervenció quan la Guerra Civil) no seria millor que aquest contenciós es resolgués on s'ha de resoldre? És clar que perquè així sia alguna de les parts ha de donar el primer pas i Catalunya, ara per ara, no s'ho planteja; continua entestada en una utopia irrealitzable, cosa que en ple segle XXI no té raó de ser.

Si quan era el moment (1714) no vàrem saber escollir el soci adient, ara vol vostè que Europa sia aquest soci? Senyor Loste, baixi del núvol i toqui de peus a terra. Ah! I oblidi's d'Europa. Ni hi és ni se l'espera.