Estranyes criatures, que prediquen una cosa i practiquen una altra

Estranyes criatures. Incoherents al màxim, quan diuen defensar uns drets i unes idees per a uns però no per a l'altra gent i a l'inrevés.

Fa segles, el filòsof persa Zaratustra demanava que no desitgéssim els demés el que no volguéssim per nosaltres, però ningú se l'escoltava. Confuci sí l'escoltaria alguna dia, i després Jesucrist (però en clau positiva dient que tractéssim als demés com voldríem que ens tractessin a nosaltres).

Mentre els sectors neoliberals del capitalisme voldrien que tothom treballéssim moltes més hores, incloent dies festius i fins i tot diumenges i a sobre rebaixar-nos el sou (per 'sentit comú', recordem els intents de la directiva europea Bolkestein, que permetien treballar fins a 60 hores setmanals o més), no voldrien aquestes condicions per a ells mateixos ni les seves famílies. Critiquen la dictadura del proletariat però defensen la dictadura del capital.

Mentre sectors comunistes (potser les criatures més estranyes) voldrien imposar el seu model a la resta de gent però no a ells mateixos (vist a Suïssa, amb la cupaire Anna Gabriel, entre d'altres); que critiquen l'existència dels Estats i els exèrcits, les armes nuclears, la contaminació, o fins i tot el dret a no treballar o el masclisme a casa nostra però no ho fan allà on governen els seus (on aquestes realitats són molt més presents). O qui parla d'igualtat de gènere però no la practiquen; o a favor de la prostitució, les drogues o l'homosexualitat (per cert, molt castigades als països comunistes), però no ho voldrien per ells ni les seves famílies (això últim, ben il·lustrat a la sèrie còmica espanyola Aída).

O qui defensa la permisivitat amb l'incivisme  en nom de la llibertat (convertida en llibertinatge), o parla de la solidaritat internacional però lluny de les seves cases, barris, famílies i les seves feines. Sectors que critiquen (fins i tot per nimietats) uns costums i models socials d'uns països però callen o els justifiquen davant d'altres països en nom de la multiculturalitat. També n'hi han que demanen estudiar en un idioma determinat a tot un poble i que defensen (amb raó) l'escola pública però no s'apliquen aquestes condicions ni a ells mateixos ni a les seves famílies (recordem on han estudiat alguns dels líders polítics més destacats de l'independentisme).  

Cert que tothom té dret a tenir i expressar les seves idees (sempre dins del respecte i la dignitat humana), però si es defensen unes idees i accions cal predicar amb l'exemple. Es tracta d'estranyes criatures, o d'incoherència o simple cinisme i doble moral, tota vegada que certament sí que hi ha gent sincera i coherent amb els seus principis?