04 jul 2020

Ir a contenido

Estimar bé: "Mama, vull que m'estimis, però no tant"

Cristina Gutiérrez

Niño con ansiedad abraza a su madre.

Niño con ansiedad abraza a su madre. / 123RF

“Mama, vull que m’estimis, però no tant”, li diu un nen de 6 anys a la seva mare. Suposo que us imagineu què és el que hi ha al darrere de les seves paraules, oi? Aquesta pandèmia de la sobreprotecció que ens ha envaït. Però estimar molt no és sinònim d'estimar bé.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Estimar bé, de manera saludable, té més a veure amb acceptar a l’altre tal com i com és, i no tant en voler convertir-lo en algú perfecte, o en estar-l'hi tot el dia a sobre, pendent de cada moviment, dubte o malestar, com si la nostra única missió de pare i mare fos que els fills sempre estiguessin feliços i contents. Crec que els nanos necessiten que els donem permís per poder sentir-se malament, almenys de tant en tant.

La felicitat dels nostres fills i filles no depèn només de nosaltres, de la mateixa manera que la nostra felicitat no pot dependre només de la dels nostres nanos, perquè la pressió que ells senten es converteix en insuportable. Ensenyem als infants la lliçó més important, que cadascú és el responsable de la seva pròpia felicitat. Així que preparem-los per aquesta responsabilitat, entrenem-los en la seva autonomia per no ser dependents dels altres, que siguin forts i valents per atrevir-se a fer coses noves, especialment a l’estiu, on les oportunitats es multipliquen.

Aquestes vacances, que practiquin cada dia l’estimar-se i agradar-se a si mateixos, acceptant-se tal com són perquè un dia siguin capaços d’estar bé... per estimar bé.

Participaciones de loslectores

Másdebates