"Estimar animals i persones és harmònic sempre que es tinguin clares les prioritats"

No combrego gens amb aquest especisme antropocèntric que cosifica els animals enclaustrant-los, abandonant-los, maltractant-los, explotant-los o exterminant-los, però tampoc sintonitzo gaire amb la postura antagònica, que els sacralitza fins al punt que alguns semblen anteposar les seves necessitats a les nostres.

Com que sóc etòleg, no puc posicionar-me categòricament sobre si els animals tenen drets i valors; el que sí crec és que, malgrat merèixer la millor consideració i que cal evitar el seu patiment i sacrifici innecessaris, no s'hauria d'equiparar l'autèntica fraternitat amb el vincle que puguem establir amb ells, per més gratificant que sigui.

Amb això no advoco per un enaltiment moral de l'home, però sí que considero que el propòsit últim de la humanitat és la preservació i evolució de l'espècie, encara que no a qualsevol preu. Tanmateix, estimar animals i persones és del tot harmònic -segurament ambdós sentiments es reforcen mútuament-, sempre que es tinguin clares les prioritats en cas d'incompatibilitat.

Al capdavall, però, el més important és entregar-nos a l'amor, asseverà Sant Agustí: "La mesura de l'amor és estimar sense mesura".