"Estimada Renfe, ara mateix tinc una bola de ràbia a la panxa"

Estimada Renfe, sóc jo, una de les teves passatgeres habituals, d'aquelles que els caps de setmana fuig de la ciutat per remullar-se en platges empordaneses. Estic tirada a Caldes de Malavella, un diumenge, com si els diumenges no fossin prou complicats per si sols. Fa unes tres hores que he sortit de casa amb la intenció d'arribar aviat a Barcelona per intentar organitzar-me la vida, però sembla que passen els anys i segueixes igual de caòtica i poc eficient.

¿Tu saps que el temps val or avui en dia? Ara mateix tinc una bola de ràbia a la panxa, d'aquelles que si intentés agafar un llapis i escriure, trencaria la punta al segon. Estic asseguda al pàrquing amb una motxilla, dues bosses i una caixa plena de 'tuppers' que probablement es faran malbé, una cara de mala llet i poca bateria al telèfon, a més de cinc mosquits tigre que em dansen.

Crec que el teu pèssim funcionament m'entrena a superar situacions així, d'aquestes que requereixen molta paciència, d'aquestes que et fan sortir caspa. Un transport públic que deixa a gent gran tirada a la via, un transport públic que ven bitllets per anar de peu, o inclús quedar-se a les portes, com avui. ¿Qui decideix com funciones? ¿Qui pren aquestes magnífiques decisions? Ah, i per cert, espero i desitjo que em tornis els diners. Gràcies, em fas molt fàstic.