Ja estem cansats que a Catalunya no es governi

Tan sols faltava l'espectacle de dimecres 18 de juliol al Parlament, quan es va desconvocar el ple per la suspensió o no de diputats. Mentre a l'Espanya que ens deien que era irreformable s'obre una, de moment encara petita, esperança de canvi també pel que afecta a Catalunya, aquí seguim paralitzats.

Catalunya té problemes greus: pobresa infantil, amenaces al territori, atur i precarietat laboral, llistes d'espera, rodalies, les taxes universitàries més altes d'Espanya (en aixó sí que poden desobeir al Parlament)... que ens diuen que no són temes prioritaris. Anys sense avançar ni un pas ni cap a la independència ni cap enlloc, més aviat retrocedint, en autogovern, en benestar, en cohesió social... I alguns, penso que cada cop més, estem cansats, cansats de dies històrics que ningú recordarà, d'actes simbòlics, de ratafies, de frases grandiloqüents per acontentar els seus (cada vegada més seus i cada vegada menys).

I demanaríem una cosa molt senzilla: que governin, no cal que renunciïn als seus objectius, però que ens expliquin què volen fer per millorar les condicions de vida de la gent ara, no quan arribem a Ítaca, perquè si no podem tenir la sospita, sospita que comença a ser una certesa, que darrera les grans frases i els gestos simbòlics s'amaga tan sols la voluntat d'uns de perpetuar-se en el poder; això sí, canviant el nom cada cert temps per diluir els seus orígens de corrupció i neoliberalisme.