"A què esperen a posar límits al turisme?"

La xocolata és bona. L'alcohol, amb moderació, també. Però quan n'hi ha massa, els efectes són negatius. Amb el turisme passa exactament el mateix. L'augment constant de visitants i d'expatriats està encarint l'habitatge, saturant serveis i transformant pobles i ciutats fins al punt que molts residents ja no s'hi poden permetre viure.

No es tracta de rebutjar ningú. Es tracta de posar límits i gestionar el creixement amb sentit comú. Si fa anys que veiem els problemes, la pregunta és ben simple: què estem esperant? Per què no s'apliquen mesures més estrictes? Perquè en qualsevol sistema, quan es perd l'equilibri, arriben les conseqüències. I això ja està passant.