El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Espanya-Catalunya: equilibri estable, inestable i indiferent

JOSE LUIS ROCA

Pedro Sánchez, en la Moncloa, este miércoles.

Jaume FarrésOlesa de Montserrat

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Miércoles, 13 de junio del 2018 - 08:15 h

Quan aquests darrers dies s'està intentant intoxicar -per part de l'oposició i dels mitjans de comunicació habituals- l'opinió pública, amb les suposades concessions del nou govern socialista envers Catalunya, penso en el concepte físic d'equilibri i en les tres situacions que es poden donar al respecte: equilibri estable, equilibri inestable i equilibri indiferent.

La situació d'estabilitat comporta un equilibri entre els drets i els deures. La d'inestabilitat un desequilibri entre els uns i els altre. D'indiferència no cal parlar-ne, perquè el 'm'és igual' no porta enlloc malgrat que de vegades, per saturació i cansament, sembla el més pràctic.

És innegable que, en aquests darrers anys, a Catalunya es viu en equilibri inestable -amb molts més deures que no pas drets- i que amb el canvi de Govern, al menys aparentment, sembla que es vol reconduir la situació amb l'objectiu d'aconseguir estabilitat. És evident que Espanya no es pot permetre el luxe de romandre on l'ha portat la intransigència i l'acció del PP pel que fa a Catalunya.

Si realment hi ha voluntat de resoldre un problema que afecta a tot el país,  el Govern central ha d'iniciar una campanya informativa adreçada a tot l'Estat per tal de deixar molt clar, d'una vegada per totes, que des de Catalunya no es reclama res que no li pertoqui.

Es pot estar d'acord o no amb el dret a decidir, el que no es poden discutir són uns incompliments enquistats, la normalització dels quals en cap cas és una concessió, és la restitució de tot allò que ens correspon legalment en base a un Estatut menystingut en el seu moment i origen de la problemàtica actual.

Participaciones de los lectores

Sobre l'exposició de Guinovart a Girona

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

Mary Somerville, la reina de las ciencias

José Antonio Avila López Terrassa

Pedro Sánchez, el president de tots

Francesc Carafi Sant Adurní d'Anoia

El món de la política, la classe política, volia un “enrenou, nous aires”. El Congrés dels Diputats (diversitat de veus de centre-esquerra, esquerres), v... Seguir leyendo

'El català que ara es parla'

Jordi Pausas París (Francia)

Enguany, tot i que el 155 ha mig partit la celebració del naixement del mestre Pompeu Fabra, el seny ordenador de la llengua catalana, els... Seguir leyendo

La meva gran admiració a les persones que fan exercici

Clara Hernández Mataró

Totes les persones que fan una mica d'esport sense cap pretensió més que intentar estar una mica en forma, mantenir-se, o trobar un moment d'evasió, que moltes vegad... Seguir leyendo

"Si quieres vivir para siempre, ¡escribe!"

Venancio Rodríguez Zaragoza

Dice la Wikipedia: “Ser es lo que llamamos la esencia o la naturaleza de algo.” Aunque Heidegger advierte: ”El lenguaje ... Seguir leyendo

"Els migrants tenen carències materials; nosaltres, de caire humà"

Josep Pinteño Avià

Quina comprensió tenim cap a la gent menys afavorida? És difícil tenir-ne; a mi, personalment, sembla que això em fa sortir de la meva zon... Seguir leyendo

"La solución para Barcelona no es generar alarma"

Josep V. Madolell Barcelona

Gobernar la ciudad de Barcelona siempre ha sido una aspiración de toda formación política. A nueve meses de las elecciones nos encontramos... Seguir leyendo

Vergonyosa gestió d'escombreries a Calella de Palafrugell

Joaquima Creus Barcelona

A Calella de Palafrugell és una vergonya la gestió de les escombraries. Amb la quantitat de població que s'hi congrega a l'estiu, han reduit el número de contenidors... Seguir leyendo