07 ago 2020

Ir a contenido

La 'llei Celaá' proposa un sistema educatiu més inclusiu, però la inclusió és real o és utòpica?

Sandra Hurtado Vicente

Una profesora imparte clase en el centro de educación infantil ’Mi pequeña escuela’, en la pedanía murciana de La Alberca.

Una profesora imparte clase en el centro de educación infantil ’Mi pequeña escuela’, en la pedanía murciana de La Alberca. / MARCIAL GUILLEN/EFE

Últimament hem sentit parlar molt de la 'Llei Celaá', (a Catalunya des del 2017, ja tenim el decret d'inclusiva) que alguns defineixen com la llei que pretén carregar-se les escoles d'educació especial. Degut a aquest fet han sortir diverses corrents; unes defensen l'escola especial i altres, la ordinària.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Segons he pogut llegir, el que vol aconseguir aquesta llei es que les escoles d'educació especial esdevinguin centres de recursos educatius (CRE) i només en casos molt concrets atendre alumnes amb necessitats de suport molt gran.

Llegint aquesta llei, em sorgeixen alguns dubtes. Ens estem centrant en l'infant o jove, i en que és millor per al seu desenvolupament en totes les seves dimensions? Què passarà amb els infants que a nivell físic/ intel·lectual no necessitin un suport però sí a nivell social i de conductes adaptatives? Aquesta llei proposa un sistema educatiu més inclusiu, però la inclusió és real o és utòpica? Molts dels alumnes amb necessitats educatives especifiques (NEE) que actualment estan escolaritzats a l'ordinària van a les aules de suport intensiu d'escolarització inclusiva (SIEI), i per tant no estan amb els companys que els hi tocaria per edat. Llavors, podem parlar d'inclusió o estem parlant d'integració? I per últim, el que més em preocupa és el benestar socioemocional d'aquestes persones, que no passin a ser 'nens mascota/nens bebè' o a patir 'bullying'.

M'agradaria concloure amb la idea que sí estic a favor d'un sistema que inclogui a tots els alumnes, ja que aporta beneficis per a tots, però el que em sembla més important és que quan parlem d'infants o joves amb diversitat funcional, ens hauríem de centrar en cada un d'ells per a decidir el que és millor i on estarà i podrà desenvolupar-se millor.

Participaciones de loslectores

Másdebates