"Escepticisme pandèmic: realment hem avançat poc com a societat"

N'hi havia, d'escèptics. Tenien raó. En els moments més crus de la pandèmia que encara estem vivint hi havia qui pensava que en sortiríem més reforçats com a col·lectivitat, que ens retrobaríem amb la part més solidària de la societat en la seva totalitat. Però hi havia els escèptics que no creien que la lliçó fos prou contundent per canviar les coses per a millor. I ara veig que tenien raó.

La societat sembla que s'hagi tornat més individualista. Les persones sembla que s'hagin tornat més exigents amb els seus drets i no tant o ben poc amb els seus deures. L'individualisme passa per davant de la col·lectivitat. El carpe diem es veu des del vessant egoista d'un mateix i no des del vessant de tots plegats.

Jo era de les que pensava que alguna cosa aprendríem d'aquest malson, però ara reconec que poc s'ha avançat en alguns aspectes de la nostra vida; al contrari, crec que s'ha retrocedit en d'altres ja aconseguits i que estem anant, com els crancs, al revés.