Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

És hora d'acabar amb els privilegis de l'església

Un cura en una imagen de archivo. 

Un cura en una imagen de archivo.  / Ap

Finalment tenim un govern d'esquerres i progressista, que hauria d'acabar amb els privilegis del clero. No entenc per què els ciutadans no practicants, agnòstics o ateus, hem de participar en llur manteniment.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

Que no em vinguin amb romanços de què només paguen els que posen la creueta de l'Església a la declaració de la renda, perquè els contribuents que marquen aquesta casella no ho paguen extra.

Per tant, som tots els contribuents els que abonem aquest "cànon obligatori" que es detrau de les arques públiques i que es deixa d'invertir en serveis públics. Les obres socials han de tenir partides específiques en els pressupostos generals de l'Estat.

L'Església catòlica espanyola és immensament rica, i a més gaudeix d'un veritable paradís fiscal, a l'estar lliure de pagar impostos com l'IBI, l'impost d'obres o de societats. Aquesta situació és il·legítima, injusta i presumptament il·legal, i això passa amb la complicitat i l'assentiment dels poders públics.

Més de 110.000 propietats, entre llocs de culte, pisos i locals buits, ocupats o llogats a tercers, pels quals no paguen impostos ni són declarats com a negoci-. Milers d'hectàrees de terreny habitable en més de 8.000 municipis de l'Estat.

Segons Europa Laica, la xifra presumpta i estimada és que cada any l'Estat cedeix a l'església catòlica, de manera directa o per la via de deixar d'ingressar impostos, una xifra superior als onze mil milions d'euros.

Posseeix un enorme patrimoni, en joies, vestits, innombrables obres d'art, participacions en borsa, dipòsits, lletres del tresor, capital en fundacions i mitjans de comunicació, i intervé en el sector financer, en empreses de comunicació social i del món editorial.

En béns immobiliaris, d'una bona part dels quals s'ha apropiat al llarg de la història per vies il·legítimes i il·legals amb la complicitat de l'Estat i amb la bona fe o ignorància del poble, que construïa esglésies, convents i monestirs, rebent a canvi, en molts casos, només la benedicció dels capellans.

Participaciones de loslectores

Másdebates