Entre l'odi i la revolta dels somriures

Tant sentir parlar d’odi, al final una ja no sap què és exactament. Així que tiro de diccionaris i de viquipèdia i, ara sí, em reconforto amb  el sentit profund d’una paraula, la qual se n’ha depravat l’ús.

De viquipèdia em quedo amb la idea que "l’odi persegueix el desig de destrucció d’un objectiu aliè", "odi és el preludi a la violència". Segons els psicòlegs, "és de llarga duració, per tant, més que un estat d’ànim, és una actitud".

El diccionari de la llengua catalana parla de "malvolença", entenent per malvolença, la mala voluntat envers algú. Si observem l’ús del mot “odi” en el procés català, no en tinc cap dubte. No tinc cap dubte qui és que parla de trencament, de violència, de comandos armats, d’escrache, d’intimidació, d’aixecament, de cop d’Estat, de rebel·lió, de terrorisme...

Mentre que uns altres parlen de construcció, de dret a decidir, de consulta, de democràcia, del mandat del poble, de majories, de diàleg, de resistència pacífica, de llibertat...

La revolta dels somriures.