Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

Ludwik Zamenhof: "Ens ha deixat el nét de l'esperanto"

Un cartel con el lema ’El futuro es Europa’, junto al edificio de la Unión Europea en Bruselas. 

Un cartel con el lema ’El futuro es Europa’, junto al edificio de la Unión Europea en Bruselas.  / VIRGINIA MAYO (AP)

Javier Alcalde

Els tres fills del creador de la llengua internacional van morir a l'Holocaust. De la família directa només un nét va sobreviure. Era Ludwik Zamenhof, nascut a Varsòvia el 1925 amb el mateix nom que l'avi i mort el passat 9 d'octubre a París

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Va passar la major part de la seva vida a França, com Louis-Christophe Zaleski-Zamenhof, mantenint així la identitat clandestina que l'havia salvat durant el terror nazi. Professionalment, va ser un enginyer prestigiós, responsable de projectes innovadors arreu del món, incloent-hi diversos poliesportius i plataformes petrolieres, així com el memorial Charles de Gaulle al poble natal del polític francès. Va rebre diverses distincions, entre elles la de ciutadà d'honor de Biaystok, ciutat on havia nascut el seu avi.

Zaleski-Zamenhof va ser un membre actiu del moviment esperantista des que era un nen, tot i que va preferir no assumir-hi cap posició de responsabilitat. Fins al 2015 era habitual la seva presència a la inauguració dels congressos mundials anuals. Ple d'anècdotes i aventures però també d'idees i valors, el 2003 es va publicar 'El carrer Zamenhof', un llibre-entrevista sobre la seva vida, traduït a una dotzena de llengües, entre elles el castellà i l'esperanto. 

El títol fa referència al carrer Zamenhof de Varsòvia (Wildstrasse durant l'ocupació alemanya), on al número 9 tenia la consulta d'oftalmologia el seu avi. D'aquelles ironies tràgiques que té la història, els anys 1942 i 1943 el van haver de travessar centenars de milers de jueus en direcció als vagons que els portarien al camp d'extermini de Treblinka. Un d'ells era Zaleski-Zamenhof, qui va enganyar el destí amagat en un carro ple de cadàvers, aconseguint així una petita victòria davant el totalitarisme.

Des d'ara és la seva filla Margaret, també esperantista activa, l'encarregada de mantenir viva la memòria de la família Zamenhof.

Participaciones de loslectores

Másdebates